[cat] La concepció clàssica de la filosofia entesa com un saber acabat, en què el procés
d’ensenyament-aprenentatge esdevé una transmissió curricular, privilegia l’assimilació de
continguts conceptuals en detriment dels actitudinals i procedimentals. Una manera
interessant i eficaç, tanmateix problemàtica, de contrarestar aquesta tendència consisteix
a introduir complementàriament dins l’aula, juntament amb nous mètodes educatius, una
nova concepció de la filosofia. Entesa aquesta com una pràctica, més enllà d’ensenyar
filosofia pretén ensenyar a filosofar. D’inspiracions kantianes té l’arrel en la pràctica
socràtica del diàleg i fonamenta la didàctica filosòfica en l’aprenentatge i aprofundiment de
la metodologia, competències i actituds filosòfiques que haurien d’estructurar i guiar el
pensament en i durant els diàlegs, els debats. En aquest treball s’analitza, per una part,
de manera sintètica i crítica, en què consisteixen i com evolucionen històricament les
anomenades pràctiques filosòfiques. A la resta, s’intenta aprofundir i analitzar críticament
l’aportació específica d’Oscar Brenifier.