[cat] La irrupció i consolidació dels dispositius mòbils està configurant una nova
manera d’entendre l’aprenentatge caracteritzada, especialment, per la ubiqüitat
(l’aprenentatge sense barreres físiques ni temporals) i la col·laboració: el
m-learning o aprenentatge mòbil. Tot i que diversos organismes com la
UNESCO ja s’han pronunciat sobre el potencial educatiu dels dispositius mòbils
i sobre la conveniència d’incorporar el m-learning com a estratègia en els
processos d’ensenyament-aprenentatge (E/A), molts de centres, i fins i tot
governs, estan prohibint el seu ús a les aules.
Sense caure en posicions tecnofòbiques ni tecnofíliques, l’estat de la
qüestió d’aquest TFM pretén, d’una banda, analitzar i valorar, seguint les
principals fonts documentals consultades, els possibles avantatges i/o beneficis
que els dispositius mòbils poden aportar al procés d’E/A, així com també els
perills, obstacles, limitacions i reptes que es deriven del seu ús. D’altra banda, i
per concloure amb aquesta anàlisi teòrica, es presenta una síntesi dels
principals usos educatius que s’han donat o poden donar-se als dispositius
mòbils gràcies als seus sensors, serveis integrats i apps.
FInalment, s’ofereix una proposta d’aplicació didàctica centrada en
treballar, amb el suport de l’smartphone, la reflexió crítica pel que fa a l’ús que
es dona als dispositius mòbils i, alhora, els drets humans, contingut específic
de l’àrea de Valors ètics i element transversal del currículum LOMCE.