Comparació de mètodes de control de la mosca de l’olivera, Bactrocera oleae (Gmelin, 1790) a la vall de Sóller

Abstract

[cat] En 5 parcel·les amb diferents condicions climàtiques situades a la Vall de Sóller, es realitzà un seguiment del cicle biològic de la plaga més danyina de l’olivar, Bactrocera oleae (Gmelin), i es valorà l’eficàcia de diferents mètodes de captura massiva envers un tractament esquer amb insecticida convencional. Es determinà també el moment en què es produeixen els danys, quantificant la pèrdua de fruit en cada parcel·la. Es van utilitzar 50 trampes/hectàrea en tots els tractaments per captura massiva. Les trampes foren “Probodelt©” amb feromona sexual “espiroacetal” i insecticida sòlid “Diclorvos”; “Dacustrap©” amb solució “Tephrylure©” al 12% i Olipe artesanals amb fosfat biamònic al 4% i proteïna hidrolitzada a l’1%. El tractament esquer fou amb “Dimetoat” al 0’65% i proteïna hidrolitzada també al 0’65%. S’observà un important increment poblacional generalitzat a totes les parcel·les entre principis i mitjans de setembre, coincidint amb augments de la humitat relativa i mantenint-se temperatures altes i constants. Posteriorment els nivells poblacionals disminuiren cap a principis de desembre degut a la baixada de temperatures. La valoració de pèrdues per danys al fruit es va fer a partir de l´índex de “picada viva”. En les parcel·les amb control per captura massiva, les mitjanes percentuals d’aquest índex van ser de 39.5% a “Dacustrap©”, 43.5% a Olipe i 51% a “Probodelt©”. A principis de setembre, el percentatge de fruits amb “picada viva” fou baix, mentre que els índex de “no picada” i “picada no viva” van estar sobre els seus valors més alts. S’observà un decreixement gradual d’aquests dos últims, des del mes de setembre cap al desembre, deixant créixer el percentatge de fruits amb “picada viva” cap als seus màxims a finals de temporada. En la parcel·la de tractament esquer, la mitja de pèrdua per “picada viva” va ser sols d’un 8%. S’observaren bons resultats després dels moments d’aplicació. El control no va resultar significatiu, ja que les pèrdues mitjanes foren sols del 20%. Es conclou dient que el tractament esquer amb dimetoat és clarament més efectiu que els tractaments per captura massiva. Pel seu bon funcionament, la captura massiva requereix de parcel·les grans i uniformes.