[cat] Les noves metodologies pedagògiques van agafant força a mesura que ens
anem endinsant en el segle XXI, però no sempre van acompanyades de
l’entorn adient per a l’aprenentatge. Canviar la dinàmica de la pedagogia
tradicional implica canviar i reformular els espais acadèmics. En els darrers
estudis, la millora del rendiment acadèmic de l’alumat en espais actius és
significativa. L’espai on aprenem, ens relacionem i habitem també condiciona
els nostres aprenentatges i perquè puguem adquirir nous coneixements
haurem de dissenyar-lo en funció de les nostres necessitats.
Al mateix temps, cada vegada es dóna més importància a l’adquisició
d’aprenentatges informals en els estudis acadèmics, perquè l’alumnat els
necessita per completar els seus projectes. La cultura DIY (fes-t’ho) és el
paradigma de l’autoaprenentatge no acadèmic de principis de segle XXI.
L’explosió de la cultura DIY va lligada a l’accés al coneixement en xarxa de la
Web 2.0. A través de xarxes socials, fòrums, aplicacions com YouTube, Wikis i
entorns digitals on es comparteixen recursos, els dyers fan realitat els seus
somnis, desitjos i aficions.
Com a resultat d’ambdues realitats, es proposa l’aula DIY. Un entorn on
l’alumnat construirà l’aula des de zero en funció de les seves necessitats vitals i
d’aprenentatge. Espais que respondran a un marc teòric escollit per ells
mateixos i que es vertebrarà a través de tres principis: naturalitat, estimulació i
individualització. Aquesta proposta posarà en pràctica competències
transversals mitjançant la pràctica DIY, apostarà pel reciclatge com a força de
canvi i transformació, motivarà l’autonomia personal i esdevindrà una veritable
experiència vivencial i significativa per a l’alumnat. La vida de l’aula i la vida del
món exterior connectades per l’experiència, d’aquí la importància de l’espai
com a recurs didàctic i com a espai creixement vital.