L'aula DIY. Disseny de l'espai com a recurs didàctic

Abstract

[cat] Les noves metodologies pedagògiques van agafant força a mesura que ens anem endinsant en el segle XXI, però no sempre van acompanyades de l’entorn adient per a l’aprenentatge. Canviar la dinàmica de la pedagogia tradicional implica canviar i reformular els espais acadèmics. En els darrers estudis, la millora del rendiment acadèmic de l’alumat en espais actius és significativa. L’espai on aprenem, ens relacionem i habitem també condiciona els nostres aprenentatges i perquè puguem adquirir nous coneixements haurem de dissenyar-lo en funció de les nostres necessitats. Al mateix temps, cada vegada es dóna més importància a l’adquisició d’aprenentatges informals en els estudis acadèmics, perquè l’alumnat els necessita per completar els seus projectes. La cultura DIY (fes-t’ho) és el paradigma de l’autoaprenentatge no acadèmic de principis de segle XXI. L’explosió de la cultura DIY va lligada a l’accés al coneixement en xarxa de la Web 2.0. A través de xarxes socials, fòrums, aplicacions com YouTube, Wikis i entorns digitals on es comparteixen recursos, els dyers fan realitat els seus somnis, desitjos i aficions. Com a resultat d’ambdues realitats, es proposa l’aula DIY. Un entorn on l’alumnat construirà l’aula des de zero en funció de les seves necessitats vitals i d’aprenentatge. Espais que respondran a un marc teòric escollit per ells mateixos i que es vertebrarà a través de tres principis: naturalitat, estimulació i individualització. Aquesta proposta posarà en pràctica competències transversals mitjançant la pràctica DIY, apostarà pel reciclatge com a força de canvi i transformació, motivarà l’autonomia personal i esdevindrà una veritable experiència vivencial i significativa per a l’alumnat. La vida de l’aula i la vida del món exterior connectades per l’experiència, d’aquí la importància de l’espai com a recurs didàctic i com a espai creixement vital.