[cat] El sistema educatiu afronta, des de fa segles, deficiències en la manera de
concebre l’aprenentatge, que provoca, entre altres efectes, que el model
educatiu espanyol sigui menys fructífer respecte a la resta d’Europa, com
demostren els informes PISA.
La solució a aquest problema no passa per dissenyar nous currículums dins
despatxos ministerials ni per aplicar noves tècniques d’aprenentatge basades
en les corrents de la psicologia que imperin en el moment. Tot això proporciona
les condicions per a la millora de l’ensenyament, i aplicar-ho és convenient,
però el que és vertaderament necessari és canviar la cultura pedagògica, la
mirada amb la qual ens apropem a l’altre durant l’acte educatiu. I això no és
una qüestió d’instruments, sinó de relació humana.
La cultura que la tradició postmoderna ha cultivat sembla oblidar que som
éssers socials i necessitem als altres per a viure i també per a aprendre, com
quan de petits aprenem una llengua i ho fem mitjançant la interacció, carregada
d’una dimensió moral, amb aquells que ens importen. El projecte pedagògic
d’aquesta investigació indaga en aquesta relació moral i posa el diàleg al centre
del canvi cap a una cultura pedagògica centrada en la sociabilitat.
Ho fa mitjançant l’oferiment d’eines al professorat per a convertir l’aula en una
comunitat d’investigació on l’escolta, el pensament crític, la reflexió moral i
l’actitud activa són els grans protagonistes. L’objectiu últim és potenciar una
ciutadania crítica creativa i curosa amb la realitat que l’envolta.