Estudio de alta resolución de los factores asociados a la supervivencia en el cáncer de próstata

Show simple item record

dc.contributor.author Barceló Obrador, Antoni
dc.date 2020
dc.date.accessioned 2022-04-07T06:53:31Z
dc.date.available 2022-04-07T06:53:31Z
dc.date.issued 2022-04-07
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/158647
dc.description.abstract [spa] La supervivencia de cáncer de próstata es globalmente alta, superior al 80%, pero existen pocos estudios de supervivencia por estadio, así como de los factores que influyen sobre la supervivencia. Objetivos Calcular la supervivencia del cáncer de próstata por estadio y riesgo en pacientes diagnosticados de cáncer de próstata e identificar los factores que influyen y predicen la supervivencia y el riesgo de fallecer de cada paciente. Como objetivos secundarios, describir el tipo tratamiento de los pacientes con cáncer de próstata en función del riesgo, la comorbilidad y la esperanza de vida, y explorar el seguimiento de las guías de práctica clínica. Material y métodos Estudio observacional de pacientes diagnosticados de cáncer de próstata con un componente descriptivo de las características de este tipo de cáncer, de las comorbilidades y de los tratamientos aplicados, y otro analítico para los factores asociados que van a predecir la supervivencia. Los sujetos del estudio han sido pacientes identificados en el Registro de Cáncer de Mallorca entre el 1 de enero de 2006 y el 31 de diciembre de 2011 y cuyo seguimiento se ha realizado hasta el 31 de diciembre de 2014. El criterio de inclusión ha sido pacientes diagnosticados de Cáncer de Próstata invasivo (Código C61.9 de la CIE- 10 3ª edición). Los casos diagnosticados únicamente a partir del certificado de defunción han sido excluidos. Se recogió edad, fecha de diagnóstico, fecha de fallecimiento, histología, TNM, estadio, PSA, índice de Gleason, tratamiento (recodificado en: local, sistémico, mixto y observación/desconocido) y comorbilidad mediante el índice de Charlson. El riesgo se ha clasificado en 4 categorías: bajo, medio, alto y muy alto. Se ha realizado un análisis descriptivo univariado y un estudio de la relación entre las variables mediante tablas de contingencia bivariadas. Para superar la pérdida de información ocasionada por los datos faltantes se ha utilizado la imputación múltiple. En nuestro caso se ha optado por el riesgo en lugar del estadio debido a la inferior cantidad de datos faltantes presentados. El análisis de supervivencia se ha realizado en tres etapas: 1) métodos actuarial y Kaplan-Meyer para estimar la función supervivencia, 2) pruebas Log12 Rank i Wilcoxon para el contraste de hipótesis, 3) modelo de regresión de Cox para determinar los factores asociados a la supervivencia. Resultados Se han identificado 2.921 pacientes. El análisis de supervivencia se ha realizado con 2.917 casos porque el estado vital ha sido desconocido en 4 de ellos. El estadio ha sido desconocido en el 53,4% de los casos mientras que el riesgo únicamente en el 24,5%. Después de la imputación múltiple sobre la variable riesgo, la distribución de casos ha sido: 9,5% riesgo bajo, 24,9% riesgo medio, 42,7% riesgo alto y 22,9% riesgo muy alto. La supervivencia a los 5 años ha alcanzado el 89%, siendo a la finalización del estudio del 100% para pacientes con riesgo bajo, del 91% para riesgo medio, del 88% para riesgo alto y del 64% para riesgo muy alto. Riesgos alto y muy alto han mostrado un aumento en la tasa riesgo de fallecer respecto a riesgo medio, y en el caso de riesgo muy alto este incremento ha pasado de 9,85 antes de la imputación múltiple hasta 14,08 después de la imputación múltiple. En histologías diferentes de adenocarcinoma se ha observado una tasa de riesgo de fallecer superior a la histología de referencia adenocarcinoma. Las categorías tratamiento sistémico, observación/desconocido y mixto han mostrado, respecto a la categoría tratamiento local, un incremento en la tasa riesgo de fallecer tanto antes como después de la imputación múltiple. El aumento más elevado se ha observado en la categoría tratamiento sistémico. En el análisis de la relación entre variables, el tratamiento se ha asociado con edad y esperanza de vida, pero no con riesgo. Conclusiones La supervivencia de cáncer de próstata disminuye a medida que aumenta el riesgo, principalmente en pacientes con riesgo muy alto. Además de riesgo, histología y tratamiento también influyen en la supervivencia. La edad ha presentado una relación muy relevante con el tratamiento y probablemente ha sido la variable que más se ha tenido en cuenta en el momento de seleccionar el tratamiento. Por este motivo no se habrían seguido las guías de práctica clínica. ca
dc.description.abstract [cat] Introducció La supervivència de càncer de pròstata és globalment alta, superior al 80%, però existeixen pocs estudis de supervivència per estadi, així com dels factors que influeixen sobre la supervivència. Objectius Calcular la supervivència del càncer de pròstata per estadi i risc en pacients diagnosticats de càncer de pròstata i identificar els factors que influeixen i prediuen la supervivència i el risc de morir de cada pacient. Com objectius secundaris, descriure el tipus de tractament dels pacients amb càncer de pròstata en funció del risc, la comorbilitat i l’esperança de vida, i explorar el seguiment de les guies de pràctica clínica. Material i mètodes Estudi observacional de pacients diagnosticats de càncer de pròstata amb un component descriptiu de les característiques d’aquest tipus de càncer, de les comorbilitats i dels tractaments aplicats, i un altre analític per als factors associats que prediuen la supervivència. Els subjectes de l’estudi han estat pacients identificats en el Registre de Càncer de Mallorca entre l’1 de gener de 2006 i el 31 de desembre de 2011 i amb un seguiment que s’ha realitzat fins el 31 de desembre de 2014. El criteri d’inclusió ha estat pacients diagnosticats de Càncer de Pròstata invasiu (Codi C61.9 de la CIE-10 3ª edició). Els casos diagnosticats únicament a partir del certificat de defunció han estat exclosos. Es va recollir edat, data de naixement, data de defunció, histologia, TNM, estadi, PSA, índex de Gleason, tractament (recodificat en: local, sistèmic, mixt i observació/desconegut) i comorbiltat mitjançant l’índex de Charlson. El risc s’ha classificat en 4 categories: baix, mig, alt i molt alt. S’ha realitzat un anàlisi descriptiu univariat i un estudi de la relació entre les variables per medi de taules de contingència bivariades. Per a superar la pèrdua de dades que falten s’ha utilitzat la imputació múltiple. En el nostre cas s’ha optat pel risc en lloc de l’estadi degut a que ha presentat una inferior quantitat de dades que falten. L’anàlisi de supervivència s’ha realitzat en tres etapes: 1) mètodes actuarial i Kaplan-Meyer per estimar la funció supervivència, 2) proves Log-Rank i Wilcoxon per al contrast d’hipòtesi, 3) model de regressió de Cox per determinar els factors associats a la supervivència. 14 Resultats S’han identificat 2.921 pacients. L’anàlisi de supervivència s’ha realitzat amb 2.917 casos perquè l’estat vital ha estat desconegut en 4 d’ells. L’estadi ha estat desconegut en el 53,4% dels casos mentre que el risc únicament en el 24,5%. Després de la imputació múltiple sobre la variable risc, la distribució dels casos ha estat: 9,5% risc baix, 24,9% risc mig, 42,7% risc alt i 22,9% risc molt alt. La supervivència als 5 anys ha arribat al 89%, sent a la finalització de l’estudi del 100% per a pacients amb risc baix, del 91% per a risc mig, del 88% per a risc alt i del 64% per a risc molt alt. Risc alt i molt alt han mostrat un augment de la taxa risc de defunció en relació a risc mig, i en el cas de risc molt alt aquest increment ha passat del 9,85 abans de la imputació múltiple fins a 14,08 després de la imputació múltiple. En histologies diferents d’adenocarcinoma s’ha observat una taxa de risc de defunció superior a la histologia de referència adenocarcinoma. Les categories tractament sistèmic, observació/desconegut i mixt han mostrat, en relació a la categoria tractament local, un increment en la taxa de risc de defunció tant abans com després de la imputació múltiple. L’augment més elevat s’ha observat en la categoria tractament sistèmic. En l’anàlisi de la relació entre variables, el tractament s’ha associat amb edat i esperança de vida, però no amb risc. Conclusions La supervivència de càncer de pròstata disminueix a mesura que augmenta el risc, principalment en pacients amb risc molt alt. A més de risc, histologia i tractament també influeixen en la supervivència. L’edat ha presentat una relació molt rellevant amb el tractament i probablement ha estat la variable que més s’ha tingut en compte en el moment de seleccionar el tractament. Per aquest motiu no s’haurien seguit les guies de pràctica clínica. ca
dc.description.abstract [eng] Prostate cancer survival is globally high, greater than 80%, but there are few studies of survival by stage, as well as factors influencing survival. Objectives To calculate prostate cancer survival by stage and risk in patients diagnosed with prostate cancer and to identify the factors that influence and predict the survival and risk of death of each patient. As secondary objectives, to describe the type of treatment of patients with prostate cancer according to risk, comorbidity and life expectancy, and to explore the follow-up of clinical practice guidelines. Material and methods Observational study of patients diagnosed with prostate cancer with a descriptive component of the characteristics of this type of cancer, of the comorbidities and of the treatments applied, and another analytical one for the associated factors that are going to predict survival. Patients were identified in the Mallorca Cancer Registry between January 1st 2006 and December 31th 2011 and whose follow-up has been carried out until December 31th 2014. Inclusion criteria was patients diagnosed with invasive Prostate Cancer (Code C61.9 of the ICD-10 3rd edition). Cases diagnosed only from the death certificate have been excluded. Age, date of diagnosis, date of death, histology, TNM, stage, PSA, Gleason score, treatment (recoded as: local, systemic, mixed, and observation/unknown) and comorbidity were collected using the Charlson score. The risk has been classified into 4 categories: low, medium, high and very high. A univariate descriptive analysis and a study of the relationship between the variables were performed using bivariate contingency tables. Multiple imputation has been used to overcome the loss of information caused by the missing data. In our case, risk was chosen instead of stage due to the lower amount of missing data. Survival analysis was carried out in three stages: 1) actuarial and Kaplan-Meyer methods to estimate survival function, 2) Log-Rank and Wilcoxon tests for hypothesis testing, 3) Cox regression model to determine factors associated with survival. 16 Results We identified 2921 patients. Survival analysis was carried out with 2917 cases because the vital state was unknown in 4 of them. The stage has been unknown in 53.4% of cases, while the risk only in 24.5%. After multiple imputation on the risk variable, the distribution of cases was: 9.5% low risk, 24.9% medium risk, 42.7% high risk and 22.9% very high risk. Survival at 5 years has reached 89%, being at the end of the study 100% for patients with low risk, 91% for medium risk, 88% for high risk and 64% for very high risk. High and very high risks have shown an increase in the risk of dying rate compared to medium risk, and in the case of very high risk this increase has gone from 9.85 before multiple imputation to 14.08 after multiple imputation. For different adenocarcinoma histologies we observed a higher risk of dying than the reference adenocarcinoma histology. Systemic treatment, observation/unknown and mixed categories have shown, with respect to the local treatment category, an increase in the risk of dying rate both before and after multiple imputation. The highest increase has been observed in the systemic treatment category. In the analysis of the relationship between variables, treatment has been associated with age and life expectancy, but not with risk. Conclusions Prostate cancer survival decreases as risk increases, especially in very high-risk patients. In addition to risk, histology and treatment also influence survival. Age has shown a very relevant relationship with treatment and has probably been the variable that has been most taken into account when selecting treatment. For this reason, the clinical practice guidelines would not have been followed. ca
dc.format application/pdf
dc.format.extent 143 ca
dc.language.iso spa ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.subject.other Cáncer de próstata ca
dc.subject.other Supervivencia ca
dc.subject.other Riesgo ca
dc.subject.other Imputación múltiple ca
dc.title Estudio de alta resolución de los factores asociados a la supervivencia en el cáncer de próstata ca
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc 614 - Higiene i salut pública. Contaminació. Prevenció d'accidents. Infermeria ca
dc.subject.udc 616.8 - Neurologia. Neuropatologia. Sistema nerviós ca
dc.subject.ac Salud Pública, neurociencias y salud mental ca
dc.contributor.director Ramos Monserrat, María José
dc.contributor.director Montaño Moreno, Juan José
dc.contributor.tutor Montaño Moreno, Juan José
dc.doctorat Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d’Alta Prevalença


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics