dc.contributor |
Sureda Negre, Jaume |
|
dc.contributor.author |
Sastre Ramis, Laura |
|
dc.date |
2022 |
|
dc.date.accessioned |
2023-07-06T11:23:17Z |
|
dc.date.available |
2023-07-06T11:23:17Z |
|
dc.date.issued |
2023-07-06 |
|
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/11201/161122 |
|
dc.description.abstract |
[cat] La COVID-19 ha creat noves formes de desigualtat, noves bretxes comunitàries i a
més ha fet incís en les desigualtats ja existents. Respecte al que fa referència a la
pobresa és preocupant que les dades de pobresa infantil siguin xifres més elevades
en comparació a altres grups d’edat. D’aquesta forma, el Centre d’Investigacions
Sociològiques confirma que Espanya es troba en un dels seus pitjors moments en
quan a salut mental/emocional es refereix, sobretot el col·lectiu dels menors d’edat.
Al respecte, al voltant d’aquesta situació s’han dut a terme diversos estudis els
quals fan referència a l’impacte de la pandèmia. Per una part el tancament dels
centre educatius en quan al benestar emocional dels menors s’indica que en
conseqüència d’aquesta situació la repercussió ha estat de manera negativa. Per una
altra part, es calcula al món que hi ha un 14% dels menors que tenen problemes de
salut mental i la majoria no són reconegudes, fet que duu a terme que aquests
menors siguin vulnerables a ser exclosos socialment en comparació d’altres
menors. Així mateix, al contrast de com era les seves vides abans de la pandèmia i
després d’aquesta, molts de menors varen respondre que un cop finalitzada la
pandèmia les seves vides es trobaven més avorrides, ells estaven menys contents,
més trists i amb menys esperança de vida. De tal manera que hi ha un 31% dels
menors que estaven més trists i un 57% més enfadats, situació que els hi ha afectat
a la seva salut emocional, i per tant, a trastorns com l’ansietat, a estats
d’insatisfacció emocionals com l’avorriment i a patrons psicològics com el
pessimisme.
A mode de resum, la finalitat d’aquest treball de final de grau és que es pretén dur a
terme una aproximació a l’impacte de la COVID-19 mitjançant un anàlisi de la
literatura que faci referència a menors que es troben en risc d’exclusió social i
també mitjançant una recollida d’informació per part de professionals de l’entitat
Projecte Socioeducatiu Naüm que treballa amb aquest col·lectiu i semblants. |
ca |
dc.description.abstract |
[eng] COVID-19 has created new forms of inequality, and new community gaps and
has also widened existing inequalities. With regards to poverty, it is worrying
that the child poverty figures are higher in comparison with other age groups. As
a result of these figures, the Sociological Research Center confirms that Spain is
at one of its worst moments in terms of mental/emotional health, especially
among minors. Because of this data, several studies have been carried out on the
impact of the pandemic. On the one hand, the closure of educational centres has
had a negative impact on the emotional well-being of minors. On the other hand,
it is estimated that 14% of children in the world have mental health problems
and most of them are not undiagnosed, a fact that makes these children
vulnerable to social exclusion compared to other children. Also, when
contrasting what their lives were like before and after the pandemic, many of the
children responded that after the pandemic their lives were more boring, they
were less happy, sadder and with less life expectancy. Thus, 31% of the children
were sadder and 57% were angrier, a situation that has affected their emotional
health, and therefore, suffer from disorders such as anxiety, states of emotional
dissatisfaction such as boredom and psychological patterns such as pessimism.
By way of summary, the purpose of this final degree work is to carry out an
approach to the impact of the COVID-19 through an analysis of the literature
that refers to minors at risk of social exclusion and also through a collection of
information by professionals of the entity Proyecto Socioeducativo Naüm that
works with this group and semblants. |
ca |
dc.format |
application/pdf |
|
dc.language.iso |
cat |
ca |
dc.publisher |
Universitat de les Illes Balears |
|
dc.rights |
all rights reserved |
|
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
|
dc.subject |
37 - Educació. Ensenyament. Formació. Temps lliure |
ca |
dc.subject |
376 - Educació especial |
ca |
dc.subject.other |
COVID-19 |
ca |
dc.subject.other |
Exclusió social |
ca |
dc.subject.other |
Menors |
ca |
dc.subject.other |
Pandèmia |
ca |
dc.subject.other |
Salut emocional |
ca |
dc.subject.other |
Educadores socials |
ca |
dc.subject.other |
Poverty |
ca |
dc.subject.other |
COVID-19 |
ca |
dc.subject.other |
Social Exclusion |
ca |
dc.subject.other |
Children |
ca |
dc.subject.other |
Soccial Education |
ca |
dc.subject.other |
Emotional Health |
ca |
dc.title |
L’impacte emocional de la COVID-19 en els menors en risc d’exclusió social. Una aproximació a partir d’una anàlisi de la literatura i la vivència d’un grup d’educadores socials |
ca |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
ca |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
|