Dificultats de l’adquisició del llenguatge i la seva relació amb l’assetjament escolar: factors explicatius i mediadors

Abstract

[cat] L'associació entre les dificultats en l'adquisició del llenguatge i l'assetjament escolar ha estat poc atesa tant per la comunitat científica, com per la pràctica professional, tot i que els pocs estudis previs assenyalen un alt risc de patir victimització en aquest col·lectiu. Per tal de cobrir aquesta mancança, l’objectiu del projecte de recerca va ser, amb una motivació preventiva i pal·liativa, l’estudi prospectiu i retrospectiu de la relació entre les dificultats en l’adquisició del llenguatge i l’assetjament escolar i de les variables que poguessin estar mediant en aquesta relació per tal de poder evitar que continuï succeint. Els resultats del projecte han posat de manifest vàries conclusions: • La pobresa de les habilitats socials, manca de lideratge i dificultats d’adaptació escolar en preadolescents (12 anys) amb dificultats del llenguatge oral (trastorn del desenvolupament del llenguatge) reportats pels seus mestres (Valera-Pozo et al, 2016, 2020). • La poca consciència dels propis infants amb dificultats del llenguatge de les mancances detectades pels docents en aquestes habilitats, tot i que autoreporten un major patiment emocional (no són conscients però pateixen les dificultats) (Valera-Pozo et al., 2020). • Un efecte protector de la implicació familiar en aquestes variables (les famílies de nens/es més implicades tenen millor adaptació escolar i habilitats socials) (Valera et al, 2020). En els infants amb dificultats de llenguatge oral, un risc més alt de fracàs escolar (56% han repetit curs), escassa aplicació de mesures d’adaptació escolar (29% en tenien) i una nota mitjana dues qualificacions més baixes al finalitzar la primària (Aguilar-Mediavilla et al., 2019). • El major risc de patir victimització associada al rebuig per part dels iguals en els infants amb dificultats del llenguatge oral, especialment reportat pels companys i els tutors. • La poca autoconsciència dels propis infants de la victimització rebuda pels companys (Sureda-García et al, 2021). • Una relació alta entre el nivell d’habilitat en el llenguatge oral i el grau de victimització: els infants amb trastorn del llenguatge oral tenen percentatges més alts de victimització, seguits dels infants amb dificultats lectores. Els que presenten menys victimització són els seus companys sense dificultats. • Una manca de relació entre el nivell cognitiu no verbal, el grau de victimització i els resultats acadèmics (Aguilar-Mediavilla et al, 2019; Sureda-García, 2021; Valera-Pozo et al, 2020). Entre les implicacions educatives d’aquests resultats podem destacar: 1. La necessitat de detectar les dificultats del llenguatge el més aviat possible per tal de prevenir les seves possibles conseqüències com són els problemes de fracàs escolar i els problemes de relació social 2. L’aplicació de mesures metodològiques que permetin els aprenentatges escolars dels alumnes amb trastorn del llenguatge oral dins l’escola, alhora que s’estimula el seu llenguatge i es treballen competències socials i de relació entre iguals. 3. La necessitat d’implicar a les famílies en l’educació dels seus infants i augmentar la coordinació escola-família. 4. La necessitat de complementar els autoinformes amb sociogrames i qüestionaris per docents i pares per tal de detectar la victimització, els problemes d’adaptació escolar i les habilitats socials en els infants amb problemes de llenguatge oral i escrit. 5. Necessitat d'actualitzar el protocol d'assetjament escolar de les Illes Balears, d'acord a les necessitats detectades i els resultats obtinguts.