La integritat acadèmica entre l'alumnat de postgrau: aproximació empírica i propostes d'intervenció

Abstract

[cat] Tipologia del professorat de postgrau en funció de la seva posició respecte als factors institucionals relacionats amb la deshonestedat acadèmica OBJECTIU: El present treball elabora una tipologia del professorat de postgrau en funció de la seva posició respecte a diversos factors institucionals relacionats amb la deshonestedat en les proves d'avaluació de l'alumnat. METODOLOGIA: S'utilitzaran dades provinents d'un qüestionari sobre integritat acadèmica complimentat per una mostra de 489 professors de postgrau de 2 universitats espanyoles. RESULTATS: Els resultats descrits en una tipologia dibuixa 4 grups de professors amb diferents posicions respecte a la responsabilitat institucional davant el frau acadèmic en els estudis de postgrau. Els clústers generats son: Clúster 1. Es tracta d'un grup de professorat que atorga baixes puntuacions a tots els factors institucionals a l'hora d'explicar la deshonestedat en les proves d'avaluació per part de l'alumnat de postgrau. En aquest sentit, es pot interpretar que, per a aquest grup, la universitat (en general) no seria la principal culpable/responsable i, per tant, s’haurien d'analitzar altres factors o causes no institucionals per tal d’explicar la deshonestedat acadèmica. Clúster 2. Es tracta d'un grup de professorat que atorga puntuacions relativament altes a tots els factors excepte a l'existència de certa llei del silenci davant la deshonestedat. En aquest sentit, es pot interpretar que per a aquest grup la universitat té bastanta responsabilitat a l'hora d'explicar el frau i hauria de millorar els mecanismes de prevenció, mecanismes de detecció i sancionar més. Malgrat això, a la universitat no hi hauria una llei del silenci o opacitat davant les accions fraudulentes de l'alumnat de postgrau. Clúster 3. Aquest grup de professorat atorga puntuacions molt altes als 4 factors institucionals a l'hora d'explicar la deshonestedat de l'alumnat de postgrau. En aquest sentit, la universitat seria bastant responsable i hauria de millorar tant en els dispositius de prevenció com a la detecció, com a les sancions. A més, a la universitat existiria certa llei del silenci davant les accions fraudulentes comeses per l’alumnat. Clúster 4. Es tracta d'un grup de professorat que no atorga molta importància als mecanismes institucionals de prevenció ni als mecanismes institucionals de detecció a l'hora d'explicar la deshonestedat per part de l'alumnat de postgrau. Per a aquest grup les principals causes institucionals estan vinculades a la inexistència de sancions per part de la universitat i l'existència de certa llei del silenci davant les accions fraudulentes/deshonestes. És a dir, la universitat té mecanismes de prevenció i detecció, emperò, hi hauria certa opacitat i no es sancionen amb suficient contundència dels casos de deshonestedat. IMPLICACIONS: Des del punt de vista de la investigació, els resultats obren una possible línia d'investigació sobre la construcció social del frau acadèmic i assenyalen la relació existent entre la percepció sobre les causes institucionals relacionades amb la deshonestedat acadèmica. Aquesta informació és de gran utilitat a l'hora de construir consensos que legitimin la implementació de mesures antifrau en un possible escenari de reforma a la universitat.