L'educació masculina en els col·legis religiosos de la Postguerra (1939-1945)

Abstract

[cat] El treball que es presenta a continuació es basa en l’estudi dels col·legis religiosos, delimitant la recerca a les Illes Balears i a un període històric concret: la Postguerra (1939-1945). Tradicionalment, la Història de l’Educació s’ha aproximat a la realitat de l’escola confessional a partir de models interpretatius eminentment educatius i pedagògics (Tiana, 1994). Malgrat que aquestes institucions duguin a terme funcions educatives, no s’ha d’ocultar la seva condició d’empreses i organitzacions religioses, les quals operen en un mercat educatiu que exigeix, per a l’assoliment de la supervivència i creixement empresarial, l’aplicació de distintes estratègies socialitzadores i comercials (Dávila, Naya i Zabaleta, 2017; Moll i Comas, 2022). En conseqüència, aquesta tesi doctoral va més enllà de l’enfocament històricoeducatiu, ampliant l’espectre metodològic a altres ciències socials i a branques sectorials de la historiografia centrades en la ciència econòmica i les organitzacions religioses. Les qüestions específiques a les quals s’ha volgut donar resposta amb aquest plantejament se sintetitzarien en dos eixos temàtics: els principis rectors que conformaven la cultura escolar d’aquests centres i els condicionaments endògens i exògens que la configuraven (Julia, 1997). Per assolir els objectius proposats, s’ha aplicat el mètode històric, el qual, adaptant-lo a les necessitats de la historiografia educativa, ha sotmès a la crítica corresponent les diferents fonts històriques utilitzades per a l’esclariment de l’objecte d’estudi. Així mateix, cal destacar que l’accés restringit als arxius d’aquests centres, lluny d’esdevenir un obstacle per a la investigació, tal com alguns autors han suggerit (Royo, 1984; Yetano, 1988), ha esdevingut un factor d’oportunitat, ja que ha fomentat la localització, l’anàlisi i la triangulació de nombrosos testimonis inèdits (memòries de pràctiques, revistes escolars, fotografies, testimonis orals, etc.) situats tant a arxius públics com familiars. Com a principals resultats de la tesi s’apunta a l’existència d’una cultura escolar pròpia dels col·legis religiosos (Moll i Sureda, 2020), els quals compartien una estructura i dinàmica interna que els diferenciava significativament de l’escola pública. Aquests elements estructurals s’aglutinaven i conformaven diferents dimensions organitzatives (escola, santuari i empresa), les quals, seguint un full de ruta corporatiu, aplicaven de forma coordinada un seguit d’estratègies amb fins escolars, socials i comercials (Moll i Sureda, 2021).