[cat] El fenomen de la deshonestedat acadèmica a l’àmbit universitari ha despertat gran interès aquests darrers anys, la qual cosa s’evidencia en el nombre creixent de publicacions sobre aquesta temàtica (Cebrián-Robles et al., 2020), la posada en marxa d’iniciatives de sensibilització i conscienciació per part dels diferents col·lectius acadèmics (Montejo, 2020), i l’establiment de protocols, reglaments i normatives institucionals com a dispositius per combatre’l (Sureda-Negre et al., 2020). Tot i que aquestes accions contribueixen a que aquest fenomen deixa, a poc a poc, de percebre’s com un tema tabú, es requereixen evidències empíriques que descriguin l’extensió, evolució i gravetat de les pràctiques fraudulentes en educació superior i, més concretament, als estudis de postgrau. En aquest sentit, interessa analitzar aquestes conductes des de la perspectiva dels responsables acadèmics (directors de programes de màster i doctorat, coordinadors de títol, membres de les comissions acadèmiques, etc.). Conèixer allò que pensen permetrà reflexionar sobre les estratègies i mesures d’actuació futures que caldria implementar.