Análisis de los conocimientos de actitudes de los profesionales y familias ante la fiebre en los niños

Show simple item record

dc.contributor.author Vicens Blanes, Francisco
dc.date 2023
dc.date.accessioned 2023-09-05T09:28:20Z
dc.date.available 2023-09-05T09:28:20Z
dc.date.issued 2023-09-05
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/161529
dc.description.abstract [spa] Introducción: La fiebre es la respuesta fisiológica del organismo al activar el sistema inmunitario y combatir una infección, es un proceso controlado que no supera niveles potencialmente letales de temperatura. Las últimas recomendaciones para el cuidado del niño febril afirman que se debería tratar la fiebre según el malestar y no la cifra de temperatura. Pese a estas recomendaciones la literatura publicada describe miedos irracionales ante el aumento de temperatura tanto en profesionales de la salud como en las familias. La literatura también sugiere que la forma en que los/las profesionales de la salud cuidan del niño con fiebre puede verse influida por su disciplina y por las características contextuales del servicio donde trabajan, además su concepto de fiebre puede condicionar los cuidados que proveen los padres a sus hijos. Las enfermeras son profesionales muy próximas a las familias y el cuidado de los niños con fiebre es una parte fundamental de su trabajo como enfermeras pediátricas, poner el foco en esta actividad puede tener un impacto relevante en su práctica diaria y en el cuidado de los niños y las familias. Objetivo: Analizar la construcción del concepto de fiebre infantil por parte de enfermeras que trabajan en servicios pediátricos en los contextos de atención primaria, hospitalización y urgencias hospitalarias. Método: Se realizan dos revisiones sistemáticas y un estudio de campo cualitativo etnometodológico. Una de las revisiones tiene como finalidad el análisis de las percepciones, conocimientos y actitudes de los/as profesionales de la salud ante la fiebre infantil, así como evaluar la efectividad de programas educativos para enfermeras. La otra revisión corresponde a un análisis de estudios cualitativos con la finalidad de examinar las percepciones, conocimientos y actitudes de los padres ante la fiebre infantil. El estudio de campo consiste en un estudio cualitativo etnometodológico que analiza los discursos de enfermeras de atención primaria, hospitalización y urgencias hospitalarias, a partir de entrevistas en profundidad, para conocer las percepciones, conocimientos y actitudes de estas profesionales hacia la fiebre en los niños. Resultados: La primera revisión evidenció que los/las profesionales de la salud sobreestiman y sobretratan el signo de la fiebre en los niños, 16 debido a los miedos que les genera. Los programas educativos a enfermeras presentaban un alto riesgo de sesgos y su efectividad no puede ser afirmada. La segunda revisión muestra como los padres sienten una necesidad urgente en disminuir la temperatura de su hijo/a con fiebre, siendo la cifra de temperatura el principal indicador de gravedad. Los padres son los observadores principales de las conductas que tienen los/las profesionales de la salud con sus hijos/as, por lo que la información que les transmiten es crítica para los cuidados realizados en el hogar y el uso que hacen del sistema sanitario. El análisis de los discursos de las enfermeras sobre la fiebre en los niños, en los tres contextos estudiados, dio como resultado las categorías de: conocimiento estático y numero céntrico; actitudes enfermeras dependientes; y enfermeras modelos inconscientes. Conclusión: Los conocimientos de las enfermeras en base a la fiebre en el niño están poco actualizados y el uso de antipiréticos tiene un papel fundamental en el cuidado para la disminución de la temperatura. Las enfermeras desarrollan unas competencias u otras dependiendo del contexto donde se desarrolle su actividad. En el contexto hospitalario se ha mecanizado la atención a la fiebre en el niño y las enfermeras responden a una temperatura igual o superior a los 38ºC, disminuyéndola. Las enfermeras de atención primaria describen menos ansiedad hacia una cifra de temperatura establecida, pero el miedo general a la temperatura no desaparece. Las relaciones que se establecen entre médicos y enfermeras durante el cuidado del niño con fiebre, responden a la cultura del centro sanitario donde trabajen. Las participantes perciben diferencias entre disciplinas que surgen principalmente de la forma de entender el cuidado al niño con fiebre y la situación de salud. En la relación de las enfermeras con las familias hay que destacar las similitudes entre los miedos y creencias que las enfermeras expresan de sí mismas y lo que perciben en los padres. ca
dc.description.abstract [cat] Introducció: La febre és la resposta fisiològica de l’organisme al activar el sistema immunitari i combatre la infecció, es un procés controlat que no supera nivells potencialment letals de temperatura. Les darreres recomanacions per a la cura del nin febril afirmen que s´hauria de tractar segons el malestar i no la xifra de temperatura. A pesar d´aquestes recomanacions la literatura descriu pors irracionals front a l´augment de temperatura, tant per part dels professionals de la salut, com a les famílies. La literatura també suggereix que la forma en la que els professionals tenen cura del nin amb febre es pot veure influenciada per la seva disciplina i per les característiques contextuals del servei on fan feina, a més el seu concepte de febre pot condicionar les cures que els pares donen als seus fills. Les infermeres son professionals pròxims a les famílies, i la curadels nins amb febre és una part fonamental de la seva feina com infermeres pediàtriques, posar el focus a n’aquesta activitat pot tenir un impacte rellevant a la seva pràctica diària i a la cura dels nins i les famílies. Objectiu: Analitzar la construcció del concepte de febre infantil per part d´infermeres que fan feina a serveis pediàtrics als contextos d´atenció primària, hospitalària i urgències hospitalàries. Metodologia: Es duen a terme dues revisions sistemàtiques i un estudi de camp qualitatiu etnometodològic. Una de les revisions té com a finalitat l´anàlisi de les percepcions, coneixements i actituds dels professionals sanitaris front la febre infantil, i evaluar l´efectivitat de programes educatius per infermeres. L´altre revisió és un anàlisi d´estudis qualitatius amb la finalitat d´examinar les percepcions, coneixements i actituds dels pares front la febre infantil. L´estudi de camp és un estudi qualitatiu etnometodològic que analitzar els discursos d´infermeres d´atenció primària, hospitalització i urgències hospitalàries, a partir d´entrevistes en profunditat, per conèixer les percepcions, coneixements i actituds d´aquestes professionals envers la febre als nins. Resultats: La primera revisió va evidenciar que els professionals de la salut sobreestimen i sobretracten el signe la febre en els nins, degut a les pors que els hi genera. Els programes educatius per infermeres presentaven un alt risc de biaix i la seva efectivitat no pot ser afirmada. La segona revisió mostra com els pares senten una necessitat urgent de disminuir la temperatura del seu fil amb febre, sent la xifra de temperatura el principal indicador de gravetat. Els pares son els observadors principals de les conductes que tenen els professionals de la salut amb els seus fills, pel que la informació que els hi transmeten és crítica per a les cures que es duen a terme a casa i el ús que fan del sistema sanitari. L’anàlisi dels discursos de les infermeres envers la febre als nins, en els tres contextos estudiats, dona com a resultat les següents categories: coneixement estàtic i número-cèntric; actituds infermeres dependents, i infermeres models inconscients. Conclusió: Els coneixements de les infermeres en relació a la febre en els nins estan poc actualitzats i l´ús d´antipirètics té un paper fonamental a la disminució de la temperatura. Les infermeres desenvolupen unes competències o d´altres depenent del context on es desenvolupa la seva activitat. Al context hospitalari s´ha mecanitzat l´atenció a la febre al nin i les infermeres responen a una temperatura igual o superior a 38ºC, disminuint-la. Les infermeres d´atenció primària descriuen menys angoixa cap a una xifra de temperatura establerta, però la por general a la temperatura no desapareix. Les relacions que s´estableixen entre metges i infermeres durant la cura del nin amb febre, responen a la cultura del centre sanitari on treballen. Les participants perceben diferencies entres disciplines que sorgeixen principalment de la forma d´entendre la cura del nin amb febre i la situació de salut. A la relació de les infermeres amb les famílies cal destacar les similituds entre les pors i creences que les infermeres expressen de sí mateixes i el que perceben els pares. ca
dc.description.abstract [eng] Introduction: Fever is the body's physiological response to activate the immune system and fight an infection, it is a controlled process that does not exceed potentially lethal levels of temperature. The latest recommendations for the care of febrile children state that fever should be treated according to discomfort and not to a given temperature figure. Despite these recommendations, the published literature describes irrational fears of rising temperatures in both health professionals and families. The literature also suggests that the way in which health professionals care for children with fever can be influenced by their discipline, and by the contextual characteristics of the service where they work. Additionally, professionals’ concept of fever can influence the care that parents provide to their children. Nurses are professionals who are very close to families, and fever care in children is a fundamental part of their work as pediatric nurses. Focusing on this activity can have a relevant impact on their daily practice and on the care of children and families. Objective: To analyse the construction of the childhood fever’s concept by nurses working in pediatric services in the contexts of primary care, hospitalization and hospital emergencies. Methodology: Two systematic reviews and a qualitative ethnomethodological field study are carried out. One of the reviews aims at analysing the perceptions, knowledge and attitudes of health professionals regarding childhood fever and to evaluate the effectiveness of educational programs for nurses. The other review is an analysis of qualitative studies with the purpose of examining the perceptions, knowledge and attitudes of parents towards childhood fever. The field study is a qualitative ethnomethodological study that analyses the discourses of nurses at primary care, hospitalization and hospital emergency, based on in-depth interviews, to learn about the perceptions, knowledge and attitudes of these professionals towards fever in children. Results: The first review showed that health professionals overestimate and over-treat the presence of fever in children, due to fear. The educational programs for nurses presented a high risk of bias and their effectiveness cannot be confirmed. The second review shows how parents feel an urgent need to reduce the temperature of their child with fever, with the temperature figure being the main indicator of severity. Parents are the main observers of the behaviour that health professionals have towards their children. Therefore, the information that professional transmit to parents is critical for the care provided at home and the use they make of the health system. The analysis of the nurses’ discourses about fever in children, in the three contexts studied, lead to the definition of the following categories: static knowledge and centric number; attitudes dependent nurses and unconscious model nurses. Conclusion: The knowledge of nurses regarding fever is not up-to-date and the use of antipyretics has a fundamental role in the care for lowering the temperature. Depending on the context where the nursing activity takes place, the professionals develop some competencies or others. In the hospital context, fever care in children has been mechanized, and nurses respond to a temperature equal to or higher than 38ºC, attempting to reduce it. Primary care nurses describe less anxiety towards a given temperature number, but the general fear of temperature does not go away. The relationships that are established between doctors and nurses during the care of the child with fever, respond to the culture of the health centre where they work. The study participants perceive differences between disciplines related with the way of understanding the care of children with fever and the health situation. In the relationship between nurses and families, it is necessary to highlight the similarities between the fears and beliefs that nurses express about themselves and what they perceive from the parents. ca
dc.format application/pdf
dc.format.extent 144 ca
dc.language.iso spa ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.title Análisis de los conocimientos de actitudes de los profesionales y familias ante la fiebre en los niños ca
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc 614 - Higiene i salut pública. Contaminació. Prevenció d'accidents. Infermeria ca
dc.subject.udc 616.9 - Malalties infeccioses i contagioses. Febres ca
dc.subject.ac Salut Pública ca
dc.contributor.director Molina Mula, Jesús
dc.contributor.director Miró Bonet, Rosa
dc.contributor.tutor Molina Mula, Jesús
dc.doctorat Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d’Alta Prevalença


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics