Els límits de la composició culta: entre la composició i l’afixació

Abstract

[cat] En aquest article pretenem analitzar la naturalesa de la composició culta i assenyalar- ne els límits, entre els quals cal destacar l’estatus de les unitats resultants, en la mesura que, si bé fins ara s’han considerat compostos, és un procés de formació de mots que s’assembla més aviat a l’afixació. A partir d’aquest plantejament, doncs, si bé primer farem un breu resum sobre la naturalesa de la composició culta, sobretot ens centrarem en dos aspectes controvertits: per una banda, l’abast d’aquest procés, en la mesura que és divers i heterogeni, i, per una altra banda, la naturalesa dels formants cultes, que són a mig camí de la base i de l’afix, la qual cosa ens permetrà abordar la qüestió del contínuum morfològic.

[eng] In this article we pretend to analyse the nature of neoclassical compounding and point out the limits, among which we must emphasize the status of the resulting units, insofar as, although up to now these units have been considered compounds, it is a process of Word-Formation assimilated to affixation. From this approach, first we will make a brief summary about the nature of neoclassical compounding, and then, we will focus on two controversial aspects: on the one hand, the scope of this process, insofar as it is diverse and heterogeneous, and, on the other hand, the nature of the neoclassical combining forms, which are at the middle of bases and affixes, which will allow us to address the question of the morphological continuum