Apunts per a una dinamització lingüística més situada socialment

Abstract

[cat] En els darrers anys, hi ha hagut un interès creixent en l'estudi de les implicacions entre Les teories postestructuralistes que postulen que el llenguatge és un element constitutiu dels subjectes han servit de marc teòric per a l'estudi d'aquest àmbit de recerca. Aquestes teories, aplicades al camp de l'ensenyament de les llengües estrangeres, han possibilitat un canvi significatiu en aquest àmbit de recerca amb l'aparició de nous estudis que analitzen la relació entre categories identitàries com l'ètnia, el gènere o la classe social i el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una llengua. Molts d'aquests estudis empren per a les seves recerques mètodes qualitatius, com ara els relats de vida lingüística, que esdevenen eines realment útils per a detectar pautes de comportament lingüístic. En aquest capítol, es pretén explorar quin trasllat poden tenir aquestes teories en entorns de dinamització o revitalització lingüística partint de l'entesa que una dinamització lingüística més posicionada socialment pot millorar la qualitat de les intervencions en aquest àmbit, en tant que ens permet aprofundir en les posicions identitàries dels aprenents, les seves actituds i els seus usos lingüístics.

[spa] En los últimos años, ha habido un creciente interés en el estudio de las implicaciones entre Las teorías postestructuralistas que postulan que el lenguaje es un elemento constitutivo de los sujetos han servido de marco teórico para el estudio de ese ámbito de investigación. Éstas teorías, aplicadas al campo de la enseñanza de las lenguas extranjeras, han posibilitado un cambio significativo en este ámbito de investigación con la aparición de nuevos estudios que analizan la relación entre categorías identitarias como la etnia, el género o la clase social y el proceso de enseñanza y aprendizaje de una lengua. Muchos de estos estudios emplean para sus investigaciones métodos cualitativos, como los relatos de vida lingüística, que se convierten en herramientas realmente útiles para detectar pautas de comportamiento lingüístico. En este capítulo, se pretende explorar qué traslado pueden tener estas teorías en entornos de dinamización o revitalización lingüística partiendo del entendimiento que una dinamización lingüística más posicionada socialmente puede mejorar la calidad de las intervenciones en este ámbito, en tanto que nos permite profundizar en las posiciones identitarias de los aprendices, sus actitudes y sus usos lingüísticos.

[eng] In recent years, there has been a growing interest in studying the implications between The poststructuralist theories that postulate that language is a constitutive element of the subjects have served as a theoretical framework for the study of this area of research. These theories, applied to the field of teaching foreign languages, have possibility a significant change in this area of research with the appearance of new studies that they analyze the relationship between identity categories such as ethnicity, gender or social class and the process of teaching and learning a language. Many of these studies employ for their research qualitative methods, such as the accounts of linguistic life, which they become really useful tools to detect patterns of linguistic behavior. In this chapter aims to explore what transfer these theories can have in environments of linguistic revitalization or revitalization based on the understanding that a linguistic revitalization more socially positioned can improve the quality of interventions in this area, as it allows us to delve deeper into the identity positions of the learners, theirs attitudes and their linguistic uses.