Interplay between Noncovalent Interactions and Metal Ions in Nucleic Acids and Their Constituents

Abstract

[cat] Aquest capítol descriu la influència de la coordinació dels metalls en les nucleobases, nucleòsids, i nucleòtids (i els seus derivats) segons la seva capacitat d'establir una varietat d'interaccions no covalents. En coordinar-se, la densitat electrònica de les nucleobases canvia dràsticament, augmentant la seva capacitat per establir determinades interaccions com l'enllaç H, anió–π, parell solitari–π i apilament π antiparal·lel, entre d'altres. Paral·lelament, el La coordinació del metall afecta la capacitat del propi metall per participar en interaccions febles com ara metal·lofílics, enllaços regium, etc. Aquest capítol descriu la literatura recent sobre aquest tema, sense la intenció de ser exhaustiu. Per a això, seleccionat i es descriuen amb detall exemples rellevants per il·lustrar la capacitat de la nucleobase per participar en les interaccions anió-π i catió-π i el centre metàl·lic en metal·lofílics, interaccions d'enllaç regium o substitució d'un àtom d'hidrogen.

[eng] This chapter describes the influence of metal coordination to nucleobases, nucleosides, and nucleotides (and their derivatives) upon their ability to establish a variety of noncovalent interactions. Upon coordination, the electronic density of the nucleobases change drastically, increasing their ability to establish certain interactions like H-bonding, anion–π, lone pair–π, and anti-parallel π-stacking among others. Concurrently, the metal coordination affects the ability of the metal itself to participate in weak interactions like metallophilic, regium bonding, etc. This chapter describes the recent literature on this topic, without the intention to be comprehensive. For this purpose, selected and relevant examples are described in detail to illustrate the ability of the nucleobase to participate in anion–π and cation–π interactions and the metal center in metallophilic, regium bonding interactions or substituting a hydrogen atom.

[spa] Este capítulo describe la influencia de la coordinación de los metales en las nucleobasas, nucleósidos y nucleótidos (y sus derivados) según su capacidad de establecer una variedad de interacciones no covalentes. Al coordinarse, la densidad electrónica de las nucleobasas cambia drásticamente, aumentando su capacidad para establecer determinadas interacciones como el enlace H, anión-π, par solitario-π y apilamiento π antiparalelo, entre otros. Paralelamente, la coordinación del metal afecta a la capacidad del propio metal para participar en interacciones débiles como metalofílicos, enlaces regium, etc. Este capítulo describe la literatura reciente al respecto, sin la intención de ser exhaustivo. Para ello, seleccionado y se describen con detalle ejemplos relevantes para ilustrar la capacidad de la nucleobase para participar en las interacciones anión-π y catión-π y el centro metálico en metalofílicos, interacciones de enlace regium o sustitución de un átomo de hidrógeno.