Wording deeds: the figure of the suffragette in contemporary British fiction

Abstract

[eng] This thesis examines the representation and utilisation of the suffragette figure in contemporary novels set in the context of the British female suffrage movement. My aim is to explore how the quintessential feminist icon has been either commemorated or commodified in four historical romances – Margaret Dickinson’s Suffragette Girl (2009), Katie MacAlister’s Suffragette in the City (2011), Courtney Milan’s The Suffragette Scandal (2014), and Evie Dunmore’s A Rogue of One’s Own (2020) – and three works of historical fiction: Tracy Chevalier’s Falling Angels (2001), Kate Muir’s Suffragette City (1999), and Lisa Evans’ Old Baggage (2018). I read all these novels to identify how this historical period is recreated and how they respond to the various post/feminist debates through the representation of the suffrage movement. In Chapter One, I offer an overview of the movement and the literature generated around the fight for the vote. In Chapter Two, I study four historical romance novels as postfeminist marketing tools proving that they romanticise the figure of the suffragette to transmit and foster hegemonic romantic values. In Chapter Three, I discuss Falling Angels from an alternative postfeminist perspective arguing that Chevalier recuperates the motif of a woman’s transformation into the Cause to remind readers of the suffragettes’ sacrifices and triumphs and of the need to continue fighting for equality. In Chapter Four, I analyse Suffragette City and Old Baggage as didactic novels which reflect on post/feminist debates through the intergenerational exchanges between an older suffragette and younger female characters and work as revisionist versions of the movement. These varied and, at times, contradictory depictions and usages of the suffragette allow me to prove that this figure has been both repurposed for commodifying ends and revisited and recuperated with revisionist and commemorative purposes, bearing witness to the multifaceted nature of this feminist symbol in contemporary British literature.

[spa] Esta tesis doctoral explora la representación y utilización de la figura de la suffragette en novelas contemporáneas escritas por mujeres y enmarcadas en el contexto del movimiento sufragista femenino británico. Mi tesis estudia cómo el icono feminista por excelencia ha sido conmemorado o comodificado en cuatro novelas románticas de contenido histórico – Suffragette Girl (2009), de Margaret Dickinson, Suffragette in the City (2011), de Katie MacAlister, The Suffragette Scandal (2014), de Courtney Milan’s y A Rogue of One’s Own (2020), de Evie Dunmore – y tres obras de ficción histórica: Falling Angels (2001), de Tracy Chevalier; Suffragette City (1999), de Kate Muir, y Old Baggage (2018), de Lisa Evans. Estas novelas se estudian para identificar cómo se recrea este periodo histórico y cómo responden a los debates post/feministas a partir de la representación del movimiento sufragista. En el capítulo uno, ofrezco una visión general del movimiento y de la literatura generada en torno a la lucha por el voto. En el capítulo dos, exploro cuatro novelas románticas de contenido histórico como herramientas de marketing postfeminista demostrando que romantizan la suffragette para transmitir y fomentar valores románticos hegemónicos. En el capítulo tres, analizo Falling Angels desde una perspectiva posfeminista alternativa argumentando que Chevalier recupera el motivo de la transformación de una mujer por la Causa para recordar a los lectores los sacrificios y triunfos de las sufragettes y la necesidad de seguir luchando por la igualdad. En el capítulo cuatro, exploro Suffragette City y Old Baggage como novelas didácticas que reflexionan sobre los debates posfeministas a través de los intercambios intergeneracionales entre una suffragette veterana y personajes femeninos más jóvenes, y funcionan como versiones revisionistas del movimiento. Estas variadas, representaciones y usos de la suffragette permiten demostrar que dicha figura ha sido tanto reutilizada con propósitos comerciales, como revisitada y recuperada con fines revisionistas y conmemorativos, mostrando la naturaleza polifacética de este símbolo feminista en la literatura británica contemporánea.

[cat] Aquesta tesi doctoral explora la representació i utilització de la figura de la suffragette en novel·les contemporànies ambientades en el context del moviment sufragista femení britànic. La tesi es centra en estodiar com la icona feminista per excel·lència s’ha commemorat o comercialitzat en quatre novel·les romàntiques de contingut històric – Suffragette Girl (2009), de Margaret Dickinson, Suffragette in the City (2011), de Katie MacAlister, The Suffragette Scandal (2014), de Courtney Milan, A Rogue of One's Own (2020), d’Evie Dunmore – i tres obres de ficció històrica: Falling Angels (2001), de Tracy Chevalier, Suffragette City (1999), de Kate Muir, i Old Baggage (2018) de Lisa Evans. Totes aquestes novel·les s’estodien per identificar com es recrea aquest període històric i com responen als diferents debats postfeministes a través de la recreació del moviment sufragista. En el capítol u, ofereixo una visió general del moviment i la literatura generada al voltant de la lluita pel vot. En el capítol dos, exploro quatre novel·les romàntiques de contingut històric com a eines de màrqueting postfeminista demostrant que romanticitzen la figura de la suffragette per transmetre i fomentar valors romàntics hegemònics. En el capítol tres, analitzo Falling Angels des d'una perspectiva postfeminista alternativa argumentant que Chevalier recupera el motiu de la transformació d'una dona en la Causa per recordar als lectors els sacrificis i triomfs de les suffragettes i la necessitat de continuar lluitant per la igualtat. En el capítol quatre, exploro Suffragette City i Old Baggage com a novel·les didàctiques que reflecteixen els debats postfeministes a través dels intercanvis intergeneracionals entre una veterana suffragette i personatges femenins més joves, i treballen com a versions revisionistes del moviment. Aquestes variades representacions i usos de la suffragette em permeten demostrar que aquesta figure ha estat tant reutilitzatada amb finalitats comercials com revisitada i recuperada amb propòsits revisionistes i commemoratius, demostrant la naturalesa polifacètica d'aquest símbol feminista en la literatura britànica contemporània.