[cat] En aquest treball de fi de grau abordaré el tractament del desig sexual, el cos i la
masculinitat a la poesia de Damià Huguet i Roig (Campos 1946-1996), un autor
generalment associat a la generació dels setanta.
El treball consta de tres parts: a) un estat de la qüestió en què s’observa la petjada
que l’autor ha deixat en la literatura catalana; b) una explicitació de la base teòrica
utilitzada sobre la masculinitat i la corporalitat, i, en especial, sobre els conceptes de
patriarcat, cos, desig i masculinitat (i també, encara que de manera secundària, sobre el
concepte de feminitat); i per últim una anàlisi de l’obra huguetiana, desenvolupada
mitjançant una lectura acurada de la poesia de l’autor amb l’aplicació del marc teòric i
centrada sobretot en el tractament del cos masculí i la representació del jo poètic. He pres
com a text base la Poesia completa de Damià Huguet, publicada en dos volums el 2008,
que a més de contenir totes les obres publicades inclou sis reculls inèdits de poesia que
poden vessar llum sobre les parts més ocultes de l’obra literària de l’autor.
La meva atracció pel tema sorgí arran d’unes xerrades organitzades per la
Universitat de les Illes Balears amb motiu del 25è aniversari de la mort de Miquel Àngel
Riera i de Damià Huguet l’octubre de 2021, a les quals vaig participar amb una anàlisi
del poema d’Huguet “Crist nu”. Aquest fou el meu primer contacte amb l’autor i el tret
de sortida al meu interès en la seva obra.