Desig, cos i masculinitat a la poesia de Damià Huguet

Abstract

[cat] En aquest treball de fi de grau abordaré el tractament del desig sexual, el cos i la masculinitat a la poesia de Damià Huguet i Roig (Campos 1946-1996), un autor generalment associat a la generació dels setanta. El treball consta de tres parts: a) un estat de la qüestió en què s’observa la petjada que l’autor ha deixat en la literatura catalana; b) una explicitació de la base teòrica utilitzada sobre la masculinitat i la corporalitat, i, en especial, sobre els conceptes de patriarcat, cos, desig i masculinitat (i també, encara que de manera secundària, sobre el concepte de feminitat); i per últim una anàlisi de l’obra huguetiana, desenvolupada mitjançant una lectura acurada de la poesia de l’autor amb l’aplicació del marc teòric i centrada sobretot en el tractament del cos masculí i la representació del jo poètic. He pres com a text base la Poesia completa de Damià Huguet, publicada en dos volums el 2008, que a més de contenir totes les obres publicades inclou sis reculls inèdits de poesia que poden vessar llum sobre les parts més ocultes de l’obra literària de l’autor. La meva atracció pel tema sorgí arran d’unes xerrades organitzades per la Universitat de les Illes Balears amb motiu del 25è aniversari de la mort de Miquel Àngel Riera i de Damià Huguet l’octubre de 2021, a les quals vaig participar amb una anàlisi del poema d’Huguet “Crist nu”. Aquest fou el meu primer contacte amb l’autor i el tret de sortida al meu interès en la seva obra.