[spa] La enfermedad del hígado graso no alcohólico (EHGNA) es una afección hepática
caracterizada por la acumulación de triglicéridos en los hepatocitos, sin un consumo
significativo de alcohol. Puede progresar a estados inflamatorios y fibrosis, culminando
en cirrosis e incluso en carcinoma hepatocelular. Factores como la producción
excesiva de grasas y niveles elevados de lípidos en sangre contribuyen a su
desarrollo. En la actualidad es la enfermedad hepática más común a nivel mundial y
está asociada con condiciones como obesidad, diabetes tipo 2 y síndrome metabólico.
A día de hoy, al no disponer de un tratamiento farmacólogico para la tratar esta
patología las intervenciones terapéuticas se centran en modificar el estilo de vida,
incluyendo dieta saludable y pérdida de peso, aunque se requiere mayor investigación
para establecer su alcance. El objetivo del presente trabajo es estudiar la relación entre
el consumo de alimentos ultraprocesados en una población adulta que padece
EHGNA y diversos parámetros de salud. Para ello, se ha utilizado el estudio FLIPAN,
que se trata de un ensayo aleatorizado prospectivo realizado en Mallorca y Navarra.
Se seleccionaron participantes entre 40 y 60 años con índices de masa corporal (IMC)
entre 27 y 40 kg/m2 y diagnóstico de EHGNA. Durante 6 meses, se proporcionó a los
participantes dietas personalizadas y actividad física para reducir la ingesta calórica y
aumentar el gasto energético. Se analizó el consumo de alimentos ultraprocesados
mediante la clasificación NOVA y la adherencia a la dieta mediterránea mediante un
cuestionario validado, así como medidas antropométricas, presión arterial y análisis
de bioquímica sanguínea. No se encontraron diferencias significativas en las
características sociodemográficas entre los grupos de consumo de alimentos
ultraprocesados. Las personas que consumen más alimentos ultraprocesados comen
más bollería , así como reportan un consumo energético mayor, y mayor ingesta de
glúcidos, lípidos, AGS y sodio. No hubo diferencias significativas en peso, IMC, cintura
o composición corporal. Los niveles de glucosa y hemoglobina glicosilada fueron más
altos en quienes consumen menos ultraprocesados, sin diferencias significativas en
otros parámetros de salud. En conclusión, la mayor ingesta de ultraprocesados se
asocia con un peor perfil nutricional en personas con EHGNA. Mediante análisis
longitudinales se podrá evaluar si esta ingesta menos saludable se relaciona con un
empeoramiento de los parámetros que definen la EHGNA.
[cat] La malaltia del fetge gras no alcohòlic (EHGNA) és una afecció hepàtica caracteritzada
per l'acumulació de triglicèrids als hepatòcits, sense un consum significatiu d'alcohol.
Pot progressar a estats inflamatoris i fibrosi, culminant en cirrosi i fins i tot en carcinoma
hepatocel·lular. Factors com la producció excessiva de greixos i nivells elevats de
lípids a la sang contribueixen al seu desenvolupament. Actualment és la malaltia
hepàtica més comuna a nivell mundial i està associada amb condicions com obesitat,
diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica. A dia d'avui, com no es disposa d'un tractament
farmacològic per tractar aquesta patologia, les intervencions terapèutiques se centren
a modificar l'estil de vida, incloent-hi dieta saludable i pèrdua de pes, encara que es
requereix més investigació per establir-ne l'abast. L'objectiu del present treball és
estudiar la relació entre el consum d'aliments ultraprocessats en una població adulta
que pateix EHGNA i diversos paràmetres de salut. Per fer-ho, s'ha utilitzat l'estudi
FLIPAN, que és un assaig aleatoritzat prospectiu realitzat a Mallorca i Navarra. S'han
seleccionat participants entre 40 i 60 anys amb índexs de massa corporal (IMC) entre
27 i 40 kg/m2 i diagnòstic d'EHGNA. Durant 6 mesos, es va proporcionar als
participants dietes personalitzades i activitat física per reduir la ingesta calòrica i
augmentar la despesa energètica. Es va analitzar el consum d'aliments ultraprocessats
mitjançant la classificació NOVA i l'adherència a la dieta mediterrània mitjançant un
qüestionari validat, així com mesures antropomètriques, pressió arterial i anàlisi de
bioquímica sanguínia. No es van trobar diferències significatives en les
característiques sociodemogràfiques entre els grups de consum daliments
ultraprocessats. Les persones que consumeixen més aliments ultraprocessats
mengen més brioixeria, així com reporten un consum energètic més gran, i major
ingesta de glúcids, lípids, AGS i sodi. No hi va haver diferències significatives en pes,
IMC, cintura o composició corporal. Els nivells de glucosa i hemoglobina glicosilada
van ser més alts en els qui consumeixen menys ultraprocessats, sense diferències
significatives en altres paràmetres de salut. En conclusió, la ingesta més gran
d'ultraprocessats s'associa amb un pitjor perfil nutricional en persones amb EHGNA.
Mitjançant anàlisis longitudinals es podrà avaluar si aquesta ingesta menys saludable
es relaciona amb un empitjorament dels paràmetres que defineixen l'EHGNA
[eng] Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is a liver condition characterized by the
accumulation of triglycerides in hepatocytes without significant alcohol consumption. It
can progress to inflammatory states and fibrosis, culminating in cirrhosis and even
hepatocellular carcinoma. Factors such as excessive fat production and elevated blood
lipid levels contribute to its development. Currently, it is the most common liver disease
worldwide and is associated with conditions such as obesity, type 2 diabetes, and
metabolic syndrome. At present, there is no pharmacological treatment available for
this pathology, so therapeutic interventions focus on lifestyle modifications, including a
healthy diet and weight loss, although further research is needed to establish their
effectiveness. The aim of this study is to examine the relationship between the
consumption of ultra-processed foods in an adult population with NAFLD and various
health parameters. For this purpose, the FLIPAN study, a prospective randomized trial
conducted in Mallorca and Navarra, was utilized. Participants aged 40 to 60 years with
body mass indices (BMI) between 27 and 40 kg/m2 and diagnosed with NAFLD were
selected. For six months, personalized diets and physical activity were provided to the
participants to reduce caloric intake and increase energy expenditure. The
consumption of ultra-processed foods was analyzed using the NOVA classification, and
adherence to the Mediterranean diet was assessed through a validated questionnaire,
along with anthropometric measurements, blood pressure, and biochemical blood
analysis. No significant differences were found in sociodemographic characteristics
between the groups based on their consumption of ultra-processed foods. Individuals
who consume more ultra-processed foods eat more pastries and report higher energy
intake, and greater consumption of carbohydrates, lipids, saturated fatty acids (SFA),
and sodium. There were no significant differences in weight, BMI, waist circumference,
or body composition. Glucose and glycated hemoglobin levels were higher in those
who consume fewer ultra-processed foods, with no significant differences in other
health parameters. In conclusion, higher intake of ultra-processed foods is associated
with a poorer nutritional profile in people with NAFLD. Longitudinal analyses will be
necessary to evaluate whether this less healthy intake is related to a worsening of the
parameters that define NAFLD