Relación entre la ingesta de alimentos ultraprocesados y varios parámetros de salud en una población adulta con hígado graso no alcohólico

Abstract

[spa] La enfermedad del hígado graso no alcohólico (EHGNA) es una afección hepática caracterizada por la acumulación de triglicéridos en los hepatocitos, sin un consumo significativo de alcohol. Puede progresar a estados inflamatorios y fibrosis, culminando en cirrosis e incluso en carcinoma hepatocelular. Factores como la producción excesiva de grasas y niveles elevados de lípidos en sangre contribuyen a su desarrollo. En la actualidad es la enfermedad hepática más común a nivel mundial y está asociada con condiciones como obesidad, diabetes tipo 2 y síndrome metabólico. A día de hoy, al no disponer de un tratamiento farmacólogico para la tratar esta patología las intervenciones terapéuticas se centran en modificar el estilo de vida, incluyendo dieta saludable y pérdida de peso, aunque se requiere mayor investigación para establecer su alcance. El objetivo del presente trabajo es estudiar la relación entre el consumo de alimentos ultraprocesados en una población adulta que padece EHGNA y diversos parámetros de salud. Para ello, se ha utilizado el estudio FLIPAN, que se trata de un ensayo aleatorizado prospectivo realizado en Mallorca y Navarra. Se seleccionaron participantes entre 40 y 60 años con índices de masa corporal (IMC) entre 27 y 40 kg/m2 y diagnóstico de EHGNA. Durante 6 meses, se proporcionó a los participantes dietas personalizadas y actividad física para reducir la ingesta calórica y aumentar el gasto energético. Se analizó el consumo de alimentos ultraprocesados mediante la clasificación NOVA y la adherencia a la dieta mediterránea mediante un cuestionario validado, así como medidas antropométricas, presión arterial y análisis de bioquímica sanguínea. No se encontraron diferencias significativas en las características sociodemográficas entre los grupos de consumo de alimentos ultraprocesados. Las personas que consumen más alimentos ultraprocesados comen más bollería , así como reportan un consumo energético mayor, y mayor ingesta de glúcidos, lípidos, AGS y sodio. No hubo diferencias significativas en peso, IMC, cintura o composición corporal. Los niveles de glucosa y hemoglobina glicosilada fueron más altos en quienes consumen menos ultraprocesados, sin diferencias significativas en otros parámetros de salud. En conclusión, la mayor ingesta de ultraprocesados se asocia con un peor perfil nutricional en personas con EHGNA. Mediante análisis longitudinales se podrá evaluar si esta ingesta menos saludable se relaciona con un empeoramiento de los parámetros que definen la EHGNA.

[cat] La malaltia del fetge gras no alcohòlic (EHGNA) és una afecció hepàtica caracteritzada per l'acumulació de triglicèrids als hepatòcits, sense un consum significatiu d'alcohol. Pot progressar a estats inflamatoris i fibrosi, culminant en cirrosi i fins i tot en carcinoma hepatocel·lular. Factors com la producció excessiva de greixos i nivells elevats de lípids a la sang contribueixen al seu desenvolupament. Actualment és la malaltia hepàtica més comuna a nivell mundial i està associada amb condicions com obesitat, diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica. A dia d'avui, com no es disposa d'un tractament farmacològic per tractar aquesta patologia, les intervencions terapèutiques se centren a modificar l'estil de vida, incloent-hi dieta saludable i pèrdua de pes, encara que es requereix més investigació per establir-ne l'abast. L'objectiu del present treball és estudiar la relació entre el consum d'aliments ultraprocessats en una població adulta que pateix EHGNA i diversos paràmetres de salut. Per fer-ho, s'ha utilitzat l'estudi FLIPAN, que és un assaig aleatoritzat prospectiu realitzat a Mallorca i Navarra. S'han seleccionat participants entre 40 i 60 anys amb índexs de massa corporal (IMC) entre 27 i 40 kg/m2 i diagnòstic d'EHGNA. Durant 6 mesos, es va proporcionar als participants dietes personalitzades i activitat física per reduir la ingesta calòrica i augmentar la despesa energètica. Es va analitzar el consum d'aliments ultraprocessats mitjançant la classificació NOVA i l'adherència a la dieta mediterrània mitjançant un qüestionari validat, així com mesures antropomètriques, pressió arterial i anàlisi de bioquímica sanguínia. No es van trobar diferències significatives en les característiques sociodemogràfiques entre els grups de consum daliments ultraprocessats. Les persones que consumeixen més aliments ultraprocessats mengen més brioixeria, així com reporten un consum energètic més gran, i major ingesta de glúcids, lípids, AGS i sodi. No hi va haver diferències significatives en pes, IMC, cintura o composició corporal. Els nivells de glucosa i hemoglobina glicosilada van ser més alts en els qui consumeixen menys ultraprocessats, sense diferències significatives en altres paràmetres de salut. En conclusió, la ingesta més gran d'ultraprocessats s'associa amb un pitjor perfil nutricional en persones amb EHGNA. Mitjançant anàlisis longitudinals es podrà avaluar si aquesta ingesta menys saludable es relaciona amb un empitjorament dels paràmetres que defineixen l'EHGNA

[eng] Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is a liver condition characterized by the accumulation of triglycerides in hepatocytes without significant alcohol consumption. It can progress to inflammatory states and fibrosis, culminating in cirrhosis and even hepatocellular carcinoma. Factors such as excessive fat production and elevated blood lipid levels contribute to its development. Currently, it is the most common liver disease worldwide and is associated with conditions such as obesity, type 2 diabetes, and metabolic syndrome. At present, there is no pharmacological treatment available for this pathology, so therapeutic interventions focus on lifestyle modifications, including a healthy diet and weight loss, although further research is needed to establish their effectiveness. The aim of this study is to examine the relationship between the consumption of ultra-processed foods in an adult population with NAFLD and various health parameters. For this purpose, the FLIPAN study, a prospective randomized trial conducted in Mallorca and Navarra, was utilized. Participants aged 40 to 60 years with body mass indices (BMI) between 27 and 40 kg/m2 and diagnosed with NAFLD were selected. For six months, personalized diets and physical activity were provided to the participants to reduce caloric intake and increase energy expenditure. The consumption of ultra-processed foods was analyzed using the NOVA classification, and adherence to the Mediterranean diet was assessed through a validated questionnaire, along with anthropometric measurements, blood pressure, and biochemical blood analysis. No significant differences were found in sociodemographic characteristics between the groups based on their consumption of ultra-processed foods. Individuals who consume more ultra-processed foods eat more pastries and report higher energy intake, and greater consumption of carbohydrates, lipids, saturated fatty acids (SFA), and sodium. There were no significant differences in weight, BMI, waist circumference, or body composition. Glucose and glycated hemoglobin levels were higher in those who consume fewer ultra-processed foods, with no significant differences in other health parameters. In conclusion, higher intake of ultra-processed foods is associated with a poorer nutritional profile in people with NAFLD. Longitudinal analyses will be necessary to evaluate whether this less healthy intake is related to a worsening of the parameters that define NAFLD