[cat] La utilització dels polímers en la civilització data de milers d'anys enrere amb
materials naturals com la seda, el cotó o la llana. No obstant això, la seva
definició per part de Staudinger el 1920 va millorar la comprensió que es tenia i
en va revolucionar la seva recerca. Aquesta definició va permetre l'estudi detallat
dels polímers naturals i el disseny de polímers sintètics, iniciant un creixement
exponencial en aquest camp que ha transformat el món.
No obstant, tot i estar envoltats de polímers, sovint es desconeix el paper
fonamental de la química en la seva obtenció i propietats. La societat té dificultats
per relacionar el que ha après en assignatures com a Física i Química amb la
vida quotidiana, especialment a Química, que es percep com una ciència
confinada a laboratoris.
Aquest treball constitueix una proposta didàctica que consta de deu activitats
adreçades a aconseguir un aprenentatge contextualitzat de la química dels
polímers alhora que persegueix un canvi en la percepció dels alumnes sobre la
química a través del reconeixement del paper que ha jugat aquesta ciència a
l’hora de conformar la societat actual.
A més, la temàtica dels polímers es pot connectar amb altres assignatures com
biologia, a través de polímers naturals com àcids nucleics i proteïnes, o amb
tecnologia, estudiant les propietats dels materials. També es pot destacar la
importància del reciclatge i la preservació del medi ambient, presentant solucions
científiques com els polímers biodegradables.
Finalment, es presenten algunes línies de recerca recents on els polímers juguen
un paper fonamental i on permeten la millora de materials o de les seves
aplicacions. Això permet que els alumnes vegin que la ciència no és un espai
tancat sinó una cadena en constant construcció on la creativitat i la feina que es
fa avui permet continuar afegint peces per construir el demà