[cat] La situació social de la llengua catalana revela que, probablement, no s’ha posat
prou en pràctica l’aplicació dels continguts de sociolingüística de l’educació
obligatòria i postobligatòria. Tot i que la postura i el diàleg crítics en relació amb
alguns eixos de relacions de poder comencen a formar part del currículum
educatiu, encara s’ha aprofundit molt poc en l’eix de llengua com a element
essencial de valors com la defensa de la diversitat, la justícia o l’equitat. Aquesta
proposta consisteix en trenta-set activitats que fan èmfasi en el treball
competencial de la sociolingüística i, més concretament, de les relacions de
poder entre llengües. L’objectiu és que, mitjançant la consciència lingüística,
l’alfabetització i el multilingüisme crítics, els aprenents acabin dominant la
lectoescriptura crítica autònoma i assoleixin una postura crítica permanent que
els empoderi com a membres de la societat capaços d’analitzar les relacions de
poder existents (entre llengües i d’altra mena) i de qüestionar-les i canviar-les, si
ho desitgen. Les activitats estan distribuïdes en un itinerari de sis etapes que van
d’allò que és més personal i bàsic a allò que és més social i complex: 1.
Experiències vitals com a porta d’entrada; 2. Texts per a la iniciació; 3.
Desbaratament del lloc comú; 4. Consideració de múltiples punts de vista; 5.
Focus en l’aspecte sociopolític; i 6. Acció per promoure la justícia social. Les
activitats exploren múltiples metodologies i es fonamenten en l’anàlisi crítica del
discurs, la recerca, la reflexió, la interacció amb la comunitat i el debat i el diàleg,
entre altres pràctiques socials crítiques. La proposta no pretén ser
autoconclusiva, sinó un convit per a la comunitat educativa i acadèmica a
l’exploració de més activitats, metodologies i continguts entorn de la relació de
poders entre llengües dominants i minoritzades amb finalitats pedagògiques.