[cat] El present text té com a objectiu presentar l’anàlisi de tres obres del teatre català antic
que s’inscriuen en la tradició del Memento mori: la Consueta del Juý, la Representació de
la Mort i la Consueta dels Set Sagraments, és a dir les peces núm. 11, 36 i 40 del Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya), també conegut com a «consuetes mallorquines». Analitzem la manera en què aquestes tres peces enfoquen la presa de consciència de la mortalitat de l’ésser humà i la reflexió sobre les darreries de la humanitat, tot assenyalant aquells elements que pertanyen a la tradició medieval i aquells que es poden interpretar com a signes d’una aproximació contrareformista al tema en qüestió.
[spa] El presente texto tiene como objetivo presentar el análisis de tres obras del teatro catalán antiguo que se inscriben en la tradición del Memento mori: la Consueta del Juý, la
Representació de la Mort i la Consueta dels Set Sagraments, es decir las piezas núm. 11,
36 y 40 del Manuscrito Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya), también conocido como «consuetas mallorquinas». Analizamos la manera en que estas tres piezas
enfocan la toma de conciencia de la mortalidad del ser humano y la reflexión sobre las
postrimerías de la humanidad, señalando aquellos elementos que pertenecen a la tradición medieval y aquellos que se pueden interpretar como signos de una aproximación
contrarreformista al tema en cuestión.
[eng] The aim of this text is to present the analysis of three Catalan late medieval plays that
are part of the Memento mori tradition: the Play of the Last Judgement (Consueta del
Juý), the Performance of Death (Representació de la Mort) and the Play of the Seven
Sacraments (Consueta dels Set Sagraments), that is to say the pieces no. 11, 36 and 40,
respectively, of Ms. 1139 of the Biblioteca de Catalunya, which is known as Majorcan
play texts (consuetes mallorquines). We analyze the way in which these three plays
focus on the awareness of the mortality of the human being and the reflection of the end
of the world, pointing out those elements that belong to the medieval tradition and those
that can be interpreted as the signs of a counter-reformist approach to the subject.