Comparativa de efectividad: terapia de presión negativa vs cura húmeda en cicatrización de heridas crónicas en pie diabético

Abstract

[spa] La Diabetes Mellitus es una de las enfermedades crónicas, con más prevalencia e incidencia en el mundo. Se trata de una enfermedad metabólica que llega a producir graves daños en el organismo. La úlcera de pie diabético es una complicación grande de esta enfermedad. Son lesiones abiertas que se presentan en personas diabéticas con neuropatía y enfermedad vascular periférica. Estas úlceras difíciles de tratar y curar pueden desarrollarse en cualquier parte del pie, pero son más comunes en áreas de presión, como la planta del pie o en los dedos. Sin embargo, la Terapia de Presión Negativa (TPN) es considerada como un tratamiento de elección en la cura de heridas crónicas de pie diabético. Debido a que rellena la concavidad del lecho de la herida con una espuma y ejerce una presión negativa subatmosférica, por tanto, se promueve la proliferación de tejido de granulación, disminuye el edema y evita la carga bacteriana. El objetivo de este trabajo es analizar en el contexto de la literatura científica si la Terapia de Presión Negativa (TPN) es más efectiva disminuyendo el tiempo de cicatrización y el diámetro de la herida en comparación con la cura convencional para el tratamiento de heridas crónicas de pie diabético. Para ello, se lleva a cabo una búsqueda bibliográfica en las bases de datos PubMed, EBSCOHOST y Scopus. Los artículos incluidos en esta revisión han sido publicados entre el año 2014-2024 tanto en castellano, catalán e inglés de ámbito nacional o internacional. De un total de 20 artículos examinados, podemos resumir que la Terapia de Presión Negativa (TPN) no solo disminuye el tiempo de cicatrización, sino que también reduce significativamente el diámetro de la herida durante su tratamiento. Esto es debido a su capacidad para promover a la proliferación de tejido de granulación, reducir del edema y disminuir la carga bacteriana en el lecho de la herida. Dando como resultado un cierre optimo y rápido de la herida crónica del pie diabético. Además de mejorar por completo la calidad de vida de los pacientes con Diabetes Mellitus.

[cat] La Diabetis Mellitus és una de les malalties cròniques, amb més prevalença i incidència al món. Es tracta d'una malaltia metabòlica que pot causar danys greus a l'organisme. L'úlcera de peu diabètic és una complicació important d'aquesta malaltia. Són lesions obertes que es presenten en persones diabètiques amb neuropatia i malaltia vascular perifèrica. Aquestes úlceres difícils de tractar i guarir poden desenvolupar-se en qualsevol part del peu, però són més comunes en àrees de pressió, com la planta del peu o als dits. No obstant això, la Teràpia de Pressió Negativa (TPN) és considerada com un tractament de elecció en la cura de ferides cròniques de peu diabètic. Degut a que omple la concavitat del llit de la ferida amb una escuma i exerceix una pressió negativa subatmosfèrica, és promou la proliferació de teixit de granulació, disminueix l'edema i evita la càrrega bacteriana. L'objectiu d'aquest treball és analitzar en el context de la literatura científica si la Teràpia de Pressió Negativa (TPN) és més efectiva disminuint el temps de cicatrització i el diàmetre de la ferida en comparació amb la cura convencional per al tractament de ferides cròniques de peu diabètic. Per a això, es realitza una cerca bibliogràfica a les bases de dades PubMed, EBSCOHOST i Scopus. Els articles inclosos en aquesta revisió han estat publicats entre l'any 2014-2024 tant en castellà, català com anglès d'àmbit nacional o internacional. D'un total de 20 articles examinats, podem resumir que la Teràpia de Pressió Negativa (TPN) no només disminueix el temps de cicatrització, sinó que també redueix significativament el diàmetre de la ferida durant el seu tractament. Això és degut a la seva capacitat per promoure la proliferació de teixit de granulació, reduir l'edema i disminuir la càrrega bacteriana en el llit de la ferida. Donant com a resultat un tancament òptim i ràpid de la ferida crònica del peu diabètic. A més de millorar completament la qualitat de vida dels pacients amb Diabetes Mellitus.

[eng] Diabetes Mellitus stands as one of the chronic diseases, with higher prevalence and incidence worldwide. It is a metabolic disease that can cause severe damage to the body. Diabetic foot ulcer is a major complication of this disease. They are open lesions that occur in diabetic individuals with neuropathy and peripheral vascular disease. These difficult-to-treat and heal ulcers can develop anywhere on the foot, but are most common in pressure areas, such as the sole of the foot or between the toes. However, Negative Pressure Therapy (NPT) is considered a treatment of choice in the management of chronic diabetic foot wounds. By filling the concavity of the wound bed with foam and applying subatmospheric negative pressure, it promotes the proliferation of granulation tissue, reduces edema, and prevents bacterial load. The aim of this study is to analyze within the context of scientific literature whether Negative Pressure Therapy (NPT) is more effective in reducing healing time and wound diameter compared to conventional care for the treatment of chronic diabetic foot wounds. To achieve this, a literature search is conducted in the PubMed, EBSCOHOST, and Scopus databases. Articles included in this review have been published between 2014-2024 in Spanish, Catalan, and English language, nationally or internationally. From a total of 20 examined articles, we can summarize that Negative Pressure Therapy (NPT) not only reduces healing time but also significantly reduces wound diameter during treatment. This is due to its ability to promote granulation tissue proliferation, reduce edema, and decrease bacterial load in the wound bed. Resulting in an optimal and rapid closure of the chronic diabetic foot wound. Additionally, it completely improves the quality of life of patients with Diabetes Mellitus.