L’escola ha anat evolucionant durant l’història. Però, fins ara, la metodologia
predominant per donar classe ha estat i segueix sent l’anomenada classe
magistral, encara que la d’avui en dia no te res a veure amb la de fa cinquanta
anys, on el professor era l’únic transmissor de coneixement i l’alumnat un
receptor passiu que rebia la informació en silenci, la repetia i la memoritzava,
no deixant massa espai per a la reflexió.
Avui en dia, el creixent desenvolupament de les noves tecnologies de la
informació i la comunicació, l'accelerat cúmul d'informació i l'omnipresència de
les comunicacions en l'entorn social, contribueixen a que en l'àmbit educatiu es
duguin a terme les necessàries transformacions per adequar-se a una societat
en estat de canvi permanent, amb noves necessitats i valors. Però, i el sistema
educatiu, ha evolucionat? Doncs evidentment les classes en qué jo m’he format
no són les de fa cinquanta anys, però encara hi ha aspectes que s’assemblen.
Els mètodes són bàsicament els mateixos, tot i que hi ha una certa flexibilitat
que ajuda a l’alumne a raonar fins a cert punt.
Durant el període de pràctiques, vaig visitar diferents grups per veure com es
comportaven i sobretot per veure com actuava el professor. En alguns
d’aquests grups, vaig notar que treballaven d’una manera diferent a l’habitual.
L’ambient de la classe era molt agradable, es notava que hi havia molt de
companyerísme. I sobretot, ells eren els protagonistes. La metodologia que
s’estava utilitzant en aquella classe era la d’Aprenentatge Cooperatiu o bé,
Treball en Equip.
En aquest treball s’explica en què consisteix aquesta tècnica, les virtuts que
aporta, l’explicació de les diferents estructures d’aprenentatge, els criteris i
formació d’equips, diferents tècniques per l’aprenentatge cooperatiu, i un llistat
de tecnologies TIC que es poden utilitzar i d’altres que de fet ja s’utilitzen dins
aquesta metodologia.