Anàlisi social i urbanístic de Son Gotleu. La problemàtica d'un barri multicultural en risc d'exclusió

Abstract

L’evolució econòmica de l’Espanya de les dècades de 1960 i 1970 te com a causes el desenvolupament industrial del nord i est del país, produït al final dels anys cinquanta i principis dels seixanta, i l’esclat del sector del turisme a la costa llevantina, catalana i, sobre tot, a les Illes Balears. La repercussió de aquest ressorgiment econòmic la podem trobar en els grans moviments migratoris produïts a Espanya des del sud i centre de la península cap als nous focus de producció. Les ciutats de Catalunya, País Basc i Madrid són exemples de com l’arribada massiva d’immigrants va canviar la seva fisonomia, accelerant el procés d’urbanització per tal de donar cabuda a les grans masses de població que s’hi assentaven. Sorgiren així els anomenats polígons de vivendes, construccions d’habitatges de promoció pública per al seu reallotjament, usualment ubicats a la perifèria de les ciutats sense cap tipus de planificació prèvia o a antics barris ja degradats. A les Illes Balears, el boom del turisme s’inicià cap als anys seixanta, i la Platja de Palma va esser el primer destí de l’anomena’t “turisme de masses”. La forta demanda tant en el sector dels serveis com de la construcció va fer que arribés a les Illes, concretament a Mallorca, gran quantitat de massa obrera, procedent de l’èxode rural peninsular, que va originar el creixement urbà insular . Al igual que va passar a les ciutats industrials, Palma es va veure amb la necessitat de construir habitatges públics econòmics per als obrers. Els polígons de vivendes de Ciutat es varen edificar a la perifèria, més enllà de la zona de l’eixample, amb les característiques pròpies d’aquest tipus de desenvolupament urbanístic d’habitatges. Amb el pas del temps, aquests barris comencen a patir les conseqüències d’una mala planificació, no tan sols de caire urbanístic, sinó que es fa patent a tota la ciutat el sentit d’esser un barri marginal, a on s’hi instal·len col· lectius de població amb problemes d’integració social. Cap al final de la dècada dels 80 i principis dels 90, la població que pot anar-se’n del barri el deixa, i el seu lloc queda ocupat pocs anys després per els nou immigrants arribats a l’illa degut a la demanda d’obra del sector de la construcció. Son Gotleu és un d’aquests barris. En aquest treball veurem com es va passar d’esser un barri essencialment de població obrera a convertir-se en una de les zones de Palma amb una conflictivitat social més elevada. La degradació urbanística del b arri amb uns edificis molt deteriorats; el perfil d’una població resident amb uns recursos econòmics molt baixos o, fins i tot inexistents; la interculturalitat present degut a un gran percentatge de població immigrant, sobre tot d’origen africà són, entre d’altres, els factors que condicionen la vida en el barri i que comporten que esclatin conflictes que dificulten la cohesió social de la zona.