Anàlisi social i urbanístic de Son Gotleu. La problemàtica d'un barri multicultural en risc d'exclusió

Show simple item record

dc.contributor González Pérez, Jesús Manuel
dc.contributor.author Alcobenda Breijo, María Francisca
dc.date.accessioned 2017-04-10T13:28:04Z
dc.date.available 2017-04-10T13:28:04Z
dc.date.issued 2017-04-10
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/2133
dc.description.abstract L’evolució econòmica de l’Espanya de les dècades de 1960 i 1970 te com a causes el desenvolupament industrial del nord i est del país, produït al final dels anys cinquanta i principis dels seixanta, i l’esclat del sector del turisme a la costa llevantina, catalana i, sobre tot, a les Illes Balears. La repercussió de aquest ressorgiment econòmic la podem trobar en els grans moviments migratoris produïts a Espanya des del sud i centre de la península cap als nous focus de producció. Les ciutats de Catalunya, País Basc i Madrid són exemples de com l’arribada massiva d’immigrants va canviar la seva fisonomia, accelerant el procés d’urbanització per tal de donar cabuda a les grans masses de població que s’hi assentaven. Sorgiren així els anomenats polígons de vivendes, construccions d’habitatges de promoció pública per al seu reallotjament, usualment ubicats a la perifèria de les ciutats sense cap tipus de planificació prèvia o a antics barris ja degradats. A les Illes Balears, el boom del turisme s’inicià cap als anys seixanta, i la Platja de Palma va esser el primer destí de l’anomena’t “turisme de masses”. La forta demanda tant en el sector dels serveis com de la construcció va fer que arribés a les Illes, concretament a Mallorca, gran quantitat de massa obrera, procedent de l’èxode rural peninsular, que va originar el creixement urbà insular . Al igual que va passar a les ciutats industrials, Palma es va veure amb la necessitat de construir habitatges públics econòmics per als obrers. Els polígons de vivendes de Ciutat es varen edificar a la perifèria, més enllà de la zona de l’eixample, amb les característiques pròpies d’aquest tipus de desenvolupament urbanístic d’habitatges. Amb el pas del temps, aquests barris comencen a patir les conseqüències d’una mala planificació, no tan sols de caire urbanístic, sinó que es fa patent a tota la ciutat el sentit d’esser un barri marginal, a on s’hi instal·len col· lectius de població amb problemes d’integració social. Cap al final de la dècada dels 80 i principis dels 90, la població que pot anar-se’n del barri el deixa, i el seu lloc queda ocupat pocs anys després per els nou immigrants arribats a l’illa degut a la demanda d’obra del sector de la construcció. Son Gotleu és un d’aquests barris. En aquest treball veurem com es va passar d’esser un barri essencialment de població obrera a convertir-se en una de les zones de Palma amb una conflictivitat social més elevada. La degradació urbanística del b arri amb uns edificis molt deteriorats; el perfil d’una població resident amb uns recursos econòmics molt baixos o, fins i tot inexistents; la interculturalitat present degut a un gran percentatge de població immigrant, sobre tot d’origen africà són, entre d’altres, els factors que condicionen la vida en el barri i que comporten que esclatin conflictes que dificulten la cohesió social de la zona. ca
dc.language.iso cat ca
dc.subject.classification Matèries generals UIB::Geografia ca
dc.title Anàlisi social i urbanístic de Son Gotleu. La problemàtica d'un barri multicultural en risc d'exclusió ca
dc.type info:eu-repo/semantics/bachelorThesis ca
dc.subject.keywords Immigració ca
dc.subject.keywords Polígons de vivendes ca
dc.subject.keywords Degradació ca
dc.subject.keywords Exclusió social ca
dc.subject.keywords Immigration ca
dc.subject.keywords Housing estates ca
dc.subject.keywords Degradation ca
dc.subject.keywords Social exclusion ca


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record