[spa] Los hábitos alimentarios de una población constituyen un factor determinante de su
estado de salud y unos malos hábitos alimentarios se relacionan con numerosas
enfermedades de elevada prevalencia y mortalidad. Los hábitos alimenticios de los
jóvenes deben analizarse en el contexto en que se producen y vendrán marcados por
unas formas concretas de producción y distribución alimentaria, a la vez que
determinados también por una cultura y unos valores representativos de la sociedad
donde viven. El papel de la nutrición humana en la salud de las poblaciones constituye
actualmente una de las grandes áreas de investigación y de política sanitaria en los
países desarrollados.
La calidad de la dieta viene determinada por las conductas o hábitos alimentarios que
tiene cada persona y que se originan tanto en el ámbito social como familiar. Unos
hábitos alimentarios incorrectos, junto con una falta de actividad física, son los
responsables de la mayoría de las enfermedades no transmisibles como la obesidad, las
patologías cardiovasculares, anemias, etc. Conocer cuáles son los hábitos alimentarios y
la calidad de la dieta será imprescindible para poder planificar políticas de promoción
de la salud y de prevención de múltiples patologías. Ninguna dieta posee, en sí misma,
una buena calidad, pero sí hay un modelo o patrón de dieta que, a través de la evidencia
científica, ha demostrado aportar beneficios y sobre todo ejercer un papel protector o
preventivo de muchas enfermedades; este es el patrón de dieta mediterránea, a partir de
la cual se han basado varias políticas saludables.
El objetivo general de esta tesis doctoral es evaluar la calidad de la dieta, hábitos
alimenticios y composición corporal de un grupo de jugadores/as amateur de
baloncesto, de entre 18 y 29 años, en la ciudad de Barcelona. La prevalencia de sobrepeso (IMC 25-29.9 kg/m2
) y obesidad (IMC ≥30 kg/m2
) en los
jugadores de baloncesto amateur en la Ciudad de Barcelona es del 16.9% y del 1.3%,
respectivamente, aunque el 7.3% y el 6.6% que tenían normopeso no mostraban exceso
de grasa, ni presentaban riesgo cardiovascular.
La adherencia a la Dieta Mediterránea fue del 53.4% (hombres a 53.9% y 55.8% en las
mujeres). Más del 80% cumplían las recomendaciones para sal, dulces y ingestas de
alcohol y sólo hubo diferencias entre género en cuanto a fibra, folatos y carbohidratos
totales, con mejor cumplimiento a los hombres que a las mujeres. El 61.4% cumplían
las recomendaciones de consumo para lácteos, 37.9% para legumbres, 31.4% para
vegetales, 22,85% para pescado, carnes bajas en grasa y huevos, 19.3% para frutos
secos, 12.9% para aceite de oliva y 8.6% para frutas.
Ningún jugador mostró déficit (<2/3 IDR) de ingesta de selenio y zinc, el 10.7% tuvo
déficit de vitamina C, 82.5% de vitamina E y 12.1% y 1.4% de jugadores y jugadoras,
respectivamente, mostraron déficit de vitamina A. La capacidad antioxidante de la dieta,
según el Índice antioxidante de la Dieta (DAQs) fue del 81.8% en la dieta de los
hombres y el 87.8% en las mujeres.
El 56.8% hizo una correcta hidratación antes, 23.9% durante y 67.2% después del
entrenamiento, sin diferencias entre hombres y mujeres. La bebida más consumida fue
el agua, tanto antes (64.5%), durante (94.0%), como después (81.4%) del
entrenamiento, seguida de los zumos de fruta antes del entrenamiento (21.3 %) y los
refrescos después del entrenamiento (18%).
Estos datos concluyen en la necesidad de promover los buenos hábitos alimentarios en
una población que, de no corregirse los malos hábitos alimentarios instaurados, podrá
haber consecuencias sobre su salud en el futuro.
[eng] The eating habits of a population are a determinant of health status and poor dietary
habits are related to many diseases of high prevalence and mortality. The eating habits
of young people must be analyzed in the context in which they happen, and come
marked by specific forms of production and distribution of food, while some also
represent a culture and values of the society where they live. The role of human
nutrition in the health of populations is currently one of the major areas of research and
health policy in developed countries.
The quality of the diet is determined by behaviours or eating habits pertaining to each
person and have their origin in both social and family contexts. Wrong eating habits,
together with a lack of physical activity, are responsible for most of non-communicable
diseases such as obesity, cardiovascular diseases, anaemia, etc... Learning about eating
habits and diet quality is essential to plan policies for health promotion and prevention
of many diseases. No diet is, in itself, good, but if there is a dietary model or pattern
which has showed to provide benefits and mainly plays a protective or preventive role
on many diseases; this is the Mediterranean diet, based on a range policies, which are all
based on healthcare.
The overall objective of this thesis is to assess the quality of the diet; eating habits and
body composition of a group of amateur basketball players aged 18-29 years, in the city
of Barcelona.
The prevalence of overweight (BMI 25-29.9 kg/m2
) and obesity (BMI ≥30 kg/m2
) in
amateur basketball players in the city of Barcelona is 16.9% and 1.3% respectively, while 7.3% and 6.6% who were normal weight that showed nor excess fat neither
cardiovascular risk.
Adherence to the Mediterranean diet was 53.4% (53.9% in men and 55.8% in women).
Around 80% of this population met recommendations for salt, sweets and alcohol intake
and there were only differences between genders regarding fibre, folate and total
carbohydrates, with better compliance in men than in women. 61.4% of population met
the recommendations for dairy consumption, 37.9% for legumes, 31.4% for vegetables,
22.85% for fish, low fat meats and eggs, 19.3% for nuts, 12.9% for olive oil, and 8.6%
for fruits.
No player showed deficiency (<2/3 RDAs) related to intake of selenium and zinc,
10.7% had deficiency of vitamin C, 82.5% of vitamin E, and 12.1% and 1.4% of male
and female players, respectively, showed deficiency of vitamin A. The antioxidant
capacity of the diet, according to the Dietary Antioxidant Quality score (DAQs) was
81.8% of the diet in men and 87.8% in women.
Around fifty seven per cent of the population was properly hydrated before, 23.9%
during, and 67.2% after training, with no differences between men and women. The
most consumed drink was water, before (64.5%), during (94.0%), and after (81.4%)
training, followed by fruit juice before training (21.3%) and soft drinks after training
(18%).
These data conclude the need to promote good eating habits in a population. If these bad
habits will be not rectified, there will be consequences on the population health in the
future.
[cat] Els hàbits alimentaris d’una població constitueixen un factor determinant del seu estat
de salut i uns mals hàbits alimentaris es relacionen amb nombroses malalties d’elevada
prevalença i mortalitat. Els hàbits alimentaris dels joves s’han d’analitzar en el context
en què es produeixen i vindran marcats per unes formes concretes de producció i
distribució alimentària, alhora que determinats també per una cultura i uns valors
representatius de la societat on hi viuen. El paper de la nutrició humana en la salut de les
poblacions constitueix actualment una de les grans àrees de recerca i de política
sanitària en els països desenvolupats.
La qualitat de la dieta ve determinada per les conductes o hàbits alimentaris que té cada
persona i que originen tan a l’àmbit social com familiar. Uns hàbits alimentaris
incorrectes, juntament amb una manca d’activitat física, són els responsables de la
majoria de les malalties no transmissibles com l’obesitat, les patologies cardiovasculars,
anèmies, etc. Conèixer quins són els hàbits alimentaris i la qualitat de la dieta serà
imprescindible per a poder planificar polítiques de promoció de la salut i de prevenció
de múltiples patologies. Cap dieta posseeix, en sí mateixa, una bona qualitat, però si hi
ha un model o patró de dieta que, a través de l’evidència científica, ha demostrat aportar
beneficis i sobretot exercir un paper protector o preventiu de moltes malalties; aquest és
el patró de dieta Mediterrània, a partir de la qual s’han basat diverses polítiques
saludables.
L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral és avaluar la qualitat de la dieta, hàbits
alimentaris i composició corporal d’un grup de jugadors/es amateur de bàsquet, d’entre
18 i 29 anys, a la ciutat de Barcelona. La prevalença de sobrepès (IMC 25-29.9 kg/m2
) i obesitat (IMC≥30 kg/m2
) en els
jugadors de bàsquet amateur a la Ciutat de Barcelona és del 16.9% i del 1.3%,
respectivament, tot i que el 7.3% i el 6.6% que tenien normopès no mostraven excés de
greix, ni presentaven risc cardiovascular.
L’adherència a la Dieta Mediterrània fou del 53.4% (homes als 53.9% i 55.8% a les
dones). Més del 80% complien les recomanacions per a sal, dolços i ingestes d’alcohol i
només hi hagué diferències entre gènere pel que fa a fibra, folats i carbohidrats totals,
amb millor compliment als homes que a les dones. El 61.4% complien les
recomanacions de consum per a làctics, 37.9% per a llegums, 31.4% per a vegetals,
22,85% per a peix, carns baixes en greix i ous, 19.3% per a fruits secs, 12.9% per a oli
d’oliva i 8.6% per a fruites.
Cap jugador mostrà dèficit (<2/3 IDR) d’ingesta de seleni i zinc, el 10.7% tingué dèficit
de vitamina C, 82.5% de vitamina E i 12.1% i 1.4% de jugadors i jugadores,
respectivament, mostraren dèficit de vitamina A. La capacitat antioxidant de la dieta,
segons el l’Índex Antioxidant de la Dieta (DAQs) fou del 81.8% a la dieta dels homes i
el 87.8% a les dones.
El 56.8% féu una correcta hidratació abans, 23.9% durant i el 67.2% després de
l’entrenament, sense diferencies entre homes i dones. La beguda més consumida fou
l’aigua, tan abans (64.5%), durant (94.0%), com després (81.4%) de l’entrenament,
seguida dels sucs de fruita abans del entrenament (21.3%) i els refrescs després de
l’entrenament (18%).
Aquestes dades conclouen amb la necessitat de promoure els bons hàbits alimentaris en
una població que, de no corregir-se els mals hàbits alimentaris instaurats, podrà haver-hi
conseqüències sobre la seva salut en el futur.