Qualitat de la dieta en jugadors de bàsquet amateurs a la ciutat de Barcelona

Show simple item record

dc.contributor Tur Marí, Josep Antoni
dc.contributor Bibiloni Esteva, Maria del Mar
dc.contributor.author Vidal Garcia, Eulàlia
dc.date 2014
dc.date.accessioned 2017-10-27T10:22:04Z
dc.date.available 2017-10-27T10:22:04Z
dc.date.issued 2017-10-27
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/2868
dc.description.abstract [spa] Los hábitos alimentarios de una población constituyen un factor determinante de su estado de salud y unos malos hábitos alimentarios se relacionan con numerosas enfermedades de elevada prevalencia y mortalidad. Los hábitos alimenticios de los jóvenes deben analizarse en el contexto en que se producen y vendrán marcados por unas formas concretas de producción y distribución alimentaria, a la vez que determinados también por una cultura y unos valores representativos de la sociedad donde viven. El papel de la nutrición humana en la salud de las poblaciones constituye actualmente una de las grandes áreas de investigación y de política sanitaria en los países desarrollados. La calidad de la dieta viene determinada por las conductas o hábitos alimentarios que tiene cada persona y que se originan tanto en el ámbito social como familiar. Unos hábitos alimentarios incorrectos, junto con una falta de actividad física, son los responsables de la mayoría de las enfermedades no transmisibles como la obesidad, las patologías cardiovasculares, anemias, etc. Conocer cuáles son los hábitos alimentarios y la calidad de la dieta será imprescindible para poder planificar políticas de promoción de la salud y de prevención de múltiples patologías. Ninguna dieta posee, en sí misma, una buena calidad, pero sí hay un modelo o patrón de dieta que, a través de la evidencia científica, ha demostrado aportar beneficios y sobre todo ejercer un papel protector o preventivo de muchas enfermedades; este es el patrón de dieta mediterránea, a partir de la cual se han basado varias políticas saludables. El objetivo general de esta tesis doctoral es evaluar la calidad de la dieta, hábitos alimenticios y composición corporal de un grupo de jugadores/as amateur de baloncesto, de entre 18 y 29 años, en la ciudad de Barcelona. La prevalencia de sobrepeso (IMC 25-29.9 kg/m2 ) y obesidad (IMC ≥30 kg/m2 ) en los jugadores de baloncesto amateur en la Ciudad de Barcelona es del 16.9% y del 1.3%, respectivamente, aunque el 7.3% y el 6.6% que tenían normopeso no mostraban exceso de grasa, ni presentaban riesgo cardiovascular. La adherencia a la Dieta Mediterránea fue del 53.4% (hombres a 53.9% y 55.8% en las mujeres). Más del 80% cumplían las recomendaciones para sal, dulces y ingestas de alcohol y sólo hubo diferencias entre género en cuanto a fibra, folatos y carbohidratos totales, con mejor cumplimiento a los hombres que a las mujeres. El 61.4% cumplían las recomendaciones de consumo para lácteos, 37.9% para legumbres, 31.4% para vegetales, 22,85% para pescado, carnes bajas en grasa y huevos, 19.3% para frutos secos, 12.9% para aceite de oliva y 8.6% para frutas. Ningún jugador mostró déficit (<2/3 IDR) de ingesta de selenio y zinc, el 10.7% tuvo déficit de vitamina C, 82.5% de vitamina E y 12.1% y 1.4% de jugadores y jugadoras, respectivamente, mostraron déficit de vitamina A. La capacidad antioxidante de la dieta, según el Índice antioxidante de la Dieta (DAQs) fue del 81.8% en la dieta de los hombres y el 87.8% en las mujeres. El 56.8% hizo una correcta hidratación antes, 23.9% durante y 67.2% después del entrenamiento, sin diferencias entre hombres y mujeres. La bebida más consumida fue el agua, tanto antes (64.5%), durante (94.0%), como después (81.4%) del entrenamiento, seguida de los zumos de fruta antes del entrenamiento (21.3 %) y los refrescos después del entrenamiento (18%). Estos datos concluyen en la necesidad de promover los buenos hábitos alimentarios en una población que, de no corregirse los malos hábitos alimentarios instaurados, podrá haber consecuencias sobre su salud en el futuro.
dc.description.abstract [eng] The eating habits of a population are a determinant of health status and poor dietary habits are related to many diseases of high prevalence and mortality. The eating habits of young people must be analyzed in the context in which they happen, and come marked by specific forms of production and distribution of food, while some also represent a culture and values of the society where they live. The role of human nutrition in the health of populations is currently one of the major areas of research and health policy in developed countries. The quality of the diet is determined by behaviours or eating habits pertaining to each person and have their origin in both social and family contexts. Wrong eating habits, together with a lack of physical activity, are responsible for most of non-communicable diseases such as obesity, cardiovascular diseases, anaemia, etc... Learning about eating habits and diet quality is essential to plan policies for health promotion and prevention of many diseases. No diet is, in itself, good, but if there is a dietary model or pattern which has showed to provide benefits and mainly plays a protective or preventive role on many diseases; this is the Mediterranean diet, based on a range policies, which are all based on healthcare. The overall objective of this thesis is to assess the quality of the diet; eating habits and body composition of a group of amateur basketball players aged 18-29 years, in the city of Barcelona. The prevalence of overweight (BMI 25-29.9 kg/m2 ) and obesity (BMI ≥30 kg/m2 ) in amateur basketball players in the city of Barcelona is 16.9% and 1.3% respectively, while 7.3% and 6.6% who were normal weight that showed nor excess fat neither cardiovascular risk. Adherence to the Mediterranean diet was 53.4% (53.9% in men and 55.8% in women). Around 80% of this population met recommendations for salt, sweets and alcohol intake and there were only differences between genders regarding fibre, folate and total carbohydrates, with better compliance in men than in women. 61.4% of population met the recommendations for dairy consumption, 37.9% for legumes, 31.4% for vegetables, 22.85% for fish, low fat meats and eggs, 19.3% for nuts, 12.9% for olive oil, and 8.6% for fruits. No player showed deficiency (<2/3 RDAs) related to intake of selenium and zinc, 10.7% had deficiency of vitamin C, 82.5% of vitamin E, and 12.1% and 1.4% of male and female players, respectively, showed deficiency of vitamin A. The antioxidant capacity of the diet, according to the Dietary Antioxidant Quality score (DAQs) was 81.8% of the diet in men and 87.8% in women. Around fifty seven per cent of the population was properly hydrated before, 23.9% during, and 67.2% after training, with no differences between men and women. The most consumed drink was water, before (64.5%), during (94.0%), and after (81.4%) training, followed by fruit juice before training (21.3%) and soft drinks after training (18%). These data conclude the need to promote good eating habits in a population. If these bad habits will be not rectified, there will be consequences on the population health in the future.
dc.description.abstract [cat] Els hàbits alimentaris d’una població constitueixen un factor determinant del seu estat de salut i uns mals hàbits alimentaris es relacionen amb nombroses malalties d’elevada prevalença i mortalitat. Els hàbits alimentaris dels joves s’han d’analitzar en el context en què es produeixen i vindran marcats per unes formes concretes de producció i distribució alimentària, alhora que determinats també per una cultura i uns valors representatius de la societat on hi viuen. El paper de la nutrició humana en la salut de les poblacions constitueix actualment una de les grans àrees de recerca i de política sanitària en els països desenvolupats. La qualitat de la dieta ve determinada per les conductes o hàbits alimentaris que té cada persona i que originen tan a l’àmbit social com familiar. Uns hàbits alimentaris incorrectes, juntament amb una manca d’activitat física, són els responsables de la majoria de les malalties no transmissibles com l’obesitat, les patologies cardiovasculars, anèmies, etc. Conèixer quins són els hàbits alimentaris i la qualitat de la dieta serà imprescindible per a poder planificar polítiques de promoció de la salut i de prevenció de múltiples patologies. Cap dieta posseeix, en sí mateixa, una bona qualitat, però si hi ha un model o patró de dieta que, a través de l’evidència científica, ha demostrat aportar beneficis i sobretot exercir un paper protector o preventiu de moltes malalties; aquest és el patró de dieta Mediterrània, a partir de la qual s’han basat diverses polítiques saludables. L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral és avaluar la qualitat de la dieta, hàbits alimentaris i composició corporal d’un grup de jugadors/es amateur de bàsquet, d’entre 18 i 29 anys, a la ciutat de Barcelona. La prevalença de sobrepès (IMC 25-29.9 kg/m2 ) i obesitat (IMC≥30 kg/m2 ) en els jugadors de bàsquet amateur a la Ciutat de Barcelona és del 16.9% i del 1.3%, respectivament, tot i que el 7.3% i el 6.6% que tenien normopès no mostraven excés de greix, ni presentaven risc cardiovascular. L’adherència a la Dieta Mediterrània fou del 53.4% (homes als 53.9% i 55.8% a les dones). Més del 80% complien les recomanacions per a sal, dolços i ingestes d’alcohol i només hi hagué diferències entre gènere pel que fa a fibra, folats i carbohidrats totals, amb millor compliment als homes que a les dones. El 61.4% complien les recomanacions de consum per a làctics, 37.9% per a llegums, 31.4% per a vegetals, 22,85% per a peix, carns baixes en greix i ous, 19.3% per a fruits secs, 12.9% per a oli d’oliva i 8.6% per a fruites. Cap jugador mostrà dèficit (<2/3 IDR) d’ingesta de seleni i zinc, el 10.7% tingué dèficit de vitamina C, 82.5% de vitamina E i 12.1% i 1.4% de jugadors i jugadores, respectivament, mostraren dèficit de vitamina A. La capacitat antioxidant de la dieta, segons el l’Índex Antioxidant de la Dieta (DAQs) fou del 81.8% a la dieta dels homes i el 87.8% a les dones. El 56.8% féu una correcta hidratació abans, 23.9% durant i el 67.2% després de l’entrenament, sense diferencies entre homes i dones. La beguda més consumida fou l’aigua, tan abans (64.5%), durant (94.0%), com després (81.4%) de l’entrenament, seguida dels sucs de fruita abans del entrenament (21.3%) i els refrescs després de l’entrenament (18%). Aquestes dades conclouen amb la necessitat de promoure els bons hàbits alimentaris en una població que, de no corregir-se els mals hàbits alimentaris instaurats, podrà haver-hi conseqüències sobre la seva salut en el futur.
dc.format application/pdf
dc.language.iso cat ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.rights all rights reserved
dc.subject.classification Matèries generals UIB::Ciències de la salut ca
dc.subject.classification Matèries generals UIB::Biologia ca
dc.title Qualitat de la dieta en jugadors de bàsquet amateurs a la ciutat de Barcelona ca
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis ca
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.keywords Jugadors de bàsquet amateurs ca
dc.subject.keywords composició corporal ca
dc.subject.keywords Dieta mediterrània ca
dc.subject.keywords Ingestes d’antioxidants ca
dc.subject.keywords hàbits de begudes ca
dc.subject.keywords objectius nutricionals ca
dc.subject.keywords Amateur basketball player ca
dc.subject.keywords body composition ca
dc.subject.keywords Mediterranean Diet ca
dc.subject.keywords antioxidants intakes ca
dc.subject.keywords drinking habits ca
dc.subject.keywords nutritional objectives ca


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics