Avaluació de la comprensió lectora a sisè curs d’Educació Primària

Abstract

[cat] La present investigació estudia el grau de comprensió lectora que tenen els alumnes de 6è de primària del CEIP Llorenç Riber de Campanet. La metodologia que s'ha utilitzat és l'ACL. Són unes proves dirigides a avaluar la comprensió lectora d'una manera àmplia, a partir de textos de tipologia diversa, amb temàtiques que es refereixen a les diferents àrees curriculars i adaptades a l'edat dels alumnes. Les preguntes són un recull de les principals dimensions de la comprensió lectora, com el nivell literal: el lector té la capacitat de reconèixer i recordar fets, personatges, idees principals o secundàries, èpoques, llocs, noms, temps, detalls, etc. També, el nivell de reorganització de la informació: el lector té la capacitat d'ordenar idees i informacions mitjançant processos de classificació i síntesi. Classificar, categoritzar persones, objectes, llocs, etc. El nivell inferencial: implica que el lector ha d'unir el text amb la seva experiència personal i realitzar hipòtesis. Aquest nivell permet la interpretació d'un text. Els textos contenen més informació que la que apareix expressada explícitament. Fer deduccions, suposa fer ús, durant la lectura, d'informació i d’idees que no apareixen de forma explícita en el text. Depèn, més o menys, del coneixement. Finalment, el nivell crític: aquest nivell permet la reflexió sobre el contingut del text. Per això, el lector necessita establir una relació entre la informació del text i els coneixements que ha obtingut de les altres fonts i avaluar les afirmacions del text contrastant-les amb el seu propi coneixement. Permet que jutgin la realitat, la fantasia i els valors. S'ha administrat una prova de comprensió lectora amb una mostra de 16 alumnes en que els resultats indiquen que la freqüència i el percentatge són els següents: el nivell literal amb 8 estudiants, constitueixen el 50% de la mostra; al nivell de reorganització, amb 9 alumnes, són el 56.25% de la mostra; al nivell inferencial i interpretatiu, amb 9 alumnes, simbolitzen el 56.25% de la mostra; i al nivell crític o de judici, amb 5 alumnes, figuren el 31.25% de la mostra. Segons aquestes dades s'han proposat una sèrie d'estratègies metodològiques per a millorar la comprensió lectora: a) Control de la comprensió: practicar l'autocontrol de la comprensió mentre es llegeix el text, fent pauses per a demanar-se si s'ha comprès el que s'ha llegit fins aleshores. b) Aprenentatge cooperatiu: participar en grups cooperatius d'aprenentatge per a ajudar-se en la comprensió del text. c) Organitzadors semàntics i gràfics: emprar mapes organitzadors (gràfics i semàntics) per a representar el material llegit i augmentar la comprensió. d) Resposta a preguntes: contestar preguntes concretes sobre el text fetes pel docent immediatament. e) Formulació de preguntes: generar preguntes pròpies sobre el text. f) Coneixement de l'estructura de textos variats: S'han d'utilitzar distints gèneres textuals (narratius, biografies, textos informatius, instruccions de jocs, la llista per anar a comprar, etc.) per a profunditzar en la comprensió. g) Resum: resumir el text incloent-hi les idees principals i secundàries. En definitiva, tant a l'ensenyament d'una única estratègia cognitiva de les mencionades a dalt, com l'ensenyament de vàries d'aquestes estratègies són formes eficaces per a millorar la comprensió de textos.

[eng] The present paper studies the degree of reading comprehension that the children of sixth year at the CEIP Llorenç Riber school in Campanet have. The methodology that has been used is the ACL. These are a series of directed tests which evaluate the reading comprehension from a wide spectre. The texts used are of diverse typology and the topics are varied, too, always respecting the areas of the currículum and the age of the students. The questions are a collection of the main dimensions of the reading comprehension, such as the literal level: the Reader has the capacity of recognising and remembering events, characters, main or secondary ideas, periods, places, names, time, details, etc. the level of reorganisation of ideas: the Reader has the capacity of organising ideas and informations by means of classification and synthesis processes: classifying people, objects, places, etc. The inferential level: the reader has to relate to the text with his/her personal experience and they have to make hypotheses; this level allows the interpretation of a text. The texts include more information than the one that is expressed explicitly. Making deductions implies using information and ideas that do not appear explicitly in the text, while reading; therefore, it depends on the knowledge. Finally, the critical level allows the reflection of the content of the text. For this reason, the reader needs to establish a relationship between the information of the text and the knowledge obtained from other sources, and evaluating the affirmations of the text comparing them to their own knowledge. This allows them to judge reality, their fantasy and the values. A reading comprehension test has been undertaken evaluating 16 children. The frequency and percentages obtained show the following: literal level: 8 students make the 50% of the sample; reorganizational level: 9 students make the 56,25%; the inferential and interpretational level: 9 students stand for the 56.25%; and the critical level: 5 students represent the 31,25%. According to the data obtained, several methodological strategies have been proposed to improve the reading comprehension: a) Comprehension control: practice autocontrol of the comprehension while reading the text, making pauses to ask oneself if everything has been understood so far. b) Cooperative learning: participating in cooperative groups of learning to help each other in the text comprehension. c) Semantic and graphic organizers: using maps to organize to represent the read material and increase comprehension. d) Answering qüestions: answering specific questions that the teacher asks immediately. e) Formulating questions: generating questions about the text. f) Knowing the structure of varied texts: you have to use diferent genres (narrative, informational, game instructions, the shopping list, etc. g) Summary: summarise the text including the main and secondary ideas. To sum up, both teaching according to one cognitive structure, and teaching following various of these strategies are eficient forms to improve reading comprehension.