El ioga com a eina pedagògica dins l’aula infantil

Abstract

[cat] Aquest treball és l’estudi i la pràctica del ioga experimentat com a eina pedagògica dins l’aula infantil de l’etapa de 0 a 6 anys. S’hi recull una base de fonamentació teòrica basada en els principis que treballen el ioga i la psicomotricitat, fent una valoració dels paràmetres psicomotrius que tenen en comú i intervenen en la pràctica educativa de les dues disciplines. Així com també l’acció que té sobre l’infant en l’àmbit del sistema nerviós i les seves emocions, que repercuteixen en el desenvolupament de l’infant de manera integral com a ésser humà. La proposta didàctica que es desenvolupa té com a intenció reforçar les etapes evolutives en què l’infant assoleix el sentit de la verticalitat i procedeix al sentit de la marxa per explorar l’espai. La manera de fer està inspirada en l’autora Emmi Pickler, que defensa respectar el moviment corporal lliure i no forçar l’assoliment de les etapes evolutives de l’infant ni intervenir-hi. El ioga com a eina pedagògica té com a objectiu principal acompanyar l’infant en la conquesta de l’autonomia personal amb l’enfocament de dur-ho a la pràctica des d’un ambient i una pedagogia de calma on intervenen aspectes que cal cuidar, com ara: l’espai, el temps i el paper de la mestra o el mestre. Com a referent de ioga i educació, he agafat la institució RYE (Research sur le Yoga dans l’Éducation), per la seva gran experiència i bagatge, basat i fonamentat sobre els vuit passos de Patanjali de ioga traspassats a l’educació. Per fer aquest treball, he comptat amb la vivència de diverses mestres que m’han compartit la seva opinió sobre l’aplicació d’introduir el ioga com una eina pedagògica dins les aules infantils i que he pogut compartir en el recull de dades.