[cat] Motivats per la necessitat de la millora de la qualitat docent dins l’àmbit universitari es presenta a través d’aquest projecte, una proposta basada en itineraris d’aprenentatge flexible que s’ha implementat a través de l’assignatura Educació Física i Hàbits Saludables (EFHS) del tercer curs del Grau en Educació Primària, en els seus 4 grups. Aquesta metodologia ha afavorit la coordinació intra-assignatura, i a través d’aquests itineraris flexibles, s’ha promogut la participació de l’alumnat en tasques de difusió de continguts relacionats amb l’assignatura i l’educació, emprant diverses xarxes socials, per així afavorir l’autonomia, la cooperació, la gestió i el lideratge.
Els itineraris d’aprenentatge flexibles permeten que l’alumnat tingui major autonomia i flexibilitat en el procés pedagògic i que això resulti en un aprenentatge més significatiu. En aquest sentit, aquest enfocament pedagògic ha demostrat en la literatura científica que és una proposta idònia per ser implementada a través de les noves tecnologies, responent així a les necessitats educatives ocasionades per l’actual crisis sanitària.
Pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’educació, permeten ampliar els àmbits d’ensenyament més enllà de l’aula tradicional, afavorint la translació de coneixement i l’aprenentatge significatiu. A més, el treball en grup i la gestió de xarxes socials permeten desenvolupar la cohesió, el lideratge, la creativitat i la identitat professional.
L’objectiu principal del projecte va ser implementar una metodologia d’itineraris flexibles d’aprenentatge a l’assignatura d’EFHS durant el curs acadèmic 2021-2022, integrant activitats de gestió de les comptes de l’assignatura a diverses xarxes socials: Twitter i Instagram.
L’alumnat, que entre les diverses opcions de l’itinerari flexible d’aprenentatge, va escollir la gestió de les xarxes socials, va realitzar entre 1 i 3 posts setmanals repartits entre les dues xarxes socials, durant un període de 10 setmanes, sempre publicant sobre continguts relacionats amb l’assignatura. En un període de 4 mesos, la conta de Twitter ha aconseguit 200 seguidors i la d’Instagram ha aconseguit un total de 91 seguidors.
En el grup 1, n=65, el 95.4% de l’alumnat (n=62) va escollir l’activitat de fer un tweet setmanal i el 50.8% de l’alumnat (n=33) va escollir l’activitat de realitzar posts setmanals a Instagram. En el grup 2, n=64, el 12.5% (n=8) va escollir l’activitat de Twitter i el 12.5% (n=8) va escollir l’activitat d’Instagram. En el grup 3, n=16, el 87.5% (n=14) va escollir l’activitat de Twitter i el 37.5% (n=6) va escollir l’activitat d’Instagram. En el grup 4, n=17, el 100% (n=17) va escollir l’activitat de Twitter, però ningú va escollir l’activitat d’Instagram.
A través de la gestió de les xarxes socials l’alumnat ha après a relacionar els continguts teòrics i pràctics de l’assignatura, i a treballar-los de forma gràfica, atractiva, ordenada i sintetitzada. A més, s’ha afavorit el desenvolupament del compromís, la identitat professional, la cohesió, la capacitat d’adaptació i la creativitat. En termes generals l’alumnat ha valorat la tasca de forma molt satisfactòria, destacant l’aprenentatge significatiu d’aquesta i valorant positivament que la tasca es continuï realitzant en els pròxims cursos.