Jugar per aprendre? Un estudi sobre l’ús del joc a l’educació primària

Abstract

[cat] La relació entre el joc i l’activitat humana ha estat àmpliament estudiada des de l’àmbit antropològic, social i arqueològic. Les noves metodologies han arribat per quedar-se i per tant, la nova forma d’entendre l’educació ja és una realitat. El joc és l’activitat bàsica de la infància, es sap que és jugant com els infants organitzen el món, dominen els rols i les situacions. No obstant això, a mesura que els infants creixen, el joc tendeix a deseparèixer, sent substituït per activitats més rígides i estructurades, similars a la vida adulta, la qual cosa genera interrogants sobre el paper del joc en l’educació a totes les etapes. El propòsit d’aquest estudi és analitzar l’ús del joc a les aules d’educació primària de Menorca, identificant els tipus de jocs utilitzats i la seva funció en el procés d’ensenyament-aprenentatge. A més, es vol comprovar si l’ús del joc varia segons el nivell educatiu i les àrees curriculars. Els resultats de la investigació mostren que el joc constitueix una eina clau per fomentar la motivació i l’aprenentatge a l’educació primària, tot i que la seva presència disminueix a mesura que els alumnes avancen de curs. A més, es posa de manifest la necessitat d’ampliar la varietat de jocs i les estratègies d’integració en les diferents matèries. Tanmateix, es detecten limitacions importants en relació amb el temps disponible, els recursos i la formació del professorat, factors que condicionen la implementació del joc com a recurs didàctic.

[eng] The relationship between play and human activity has been extensively studied in anthropological, social and archaeological fields. New methodologies have been established and are now in place; therefore, the new way of understanding education is already a reality. Play is the basic activity of childhood, and it is known that it is through play that children organise the world, master roles and situations. However, as children progress through their developmental stages, play tends to diminish and is superseded by more structured activities, analogous to those found in adult life. This phenomenon gives rise to questions concerning the role of play in education at all levels. The objective of this research is to analyse the utilisation of games in primary school classrooms in Menorca, with a view to identifying the types of games employed and their function in the teaching-learning process. Furthermore, the study will examine whether the utilisation of games varies according to the educational level and the curricular areas taught. The findings of this study indicate that play represents a fundamental pedagogical instrument for enhancing motivation and learning in primary education, although its utilization declines progressively as students advance in grade level. Moreover, the results highlight the necessity to expand the variety of games and the strategies employed for their integration across different curricular domains. Nonetheless, significant constraints related to time availability, resource allocation, and teacher training were identified, which impede the effective incorporation of play as an educational resource.