[cat] Tal com assenyalen estudis recents sobre la participació dels infants tant en
l’esfera social com en els assumptes que els afecten, aquests haurien de tenir
un paper rellevant en explicar i buscar ajuda quan viuen una situació de
violència masclista a la llar. La seva contribució en la detecció precoç del
problema els pot empoderar com a subjectes de drets alhora que els pot
ajudar a ser escoltats i tinguts en compte com a víctimes d’aquest context de
violència. Així, recollint la seva veu, hem copsat obstacles i barreres amb les
que es troben per saber què es necessitaria fer. L’objectiu d’aquesta
presentació és doble. Per una banda, conèixer a qui, com, quan i a on
confiarien el problema i demanarien ajuda, analitzant els factors que influeixen
en les seves percepcions (gènere, edat, haver patit o no violència). Per l’altra,
conèixer la seva contribució al disseny d’un model de detecció per reforçar la
prevenció i la detecció precoç del fenomen des dels centres educatius. Pel que
fa al mètode, s’ha inclòs un recull de dades quantitatives, amb una mostra
representativa de 3.664 alumnes entre 4t de primària i 4t d’ESO amb una
mitjana d’edat de 13,16 anys, 50.7% de noies, 64,6% d’educació secundària i
35.4% d’educació primària, a Catalunya. Van contestar un qüestionari online
des dels centre educatius, d’autoadministració, anònim i amb el consentiment
informat dels pares, mares o persones tutores. S’han dut a terme unes anàlisis
bivariades i una regressió logística múltiple. Els resultats ens indiquen que els
infants i adolescents volen tenir un rol actiu en la solució del problema, des de saber-lo identificar, a defensar la mare i demanar ajuda de manera segura,
però sovint no saben ni on ni a qui recórrer, i a més pateixen per les
conseqüències. A més, els i les alumnes que han experimentat a casa violència
masclista són menys propensos a afirmar que es pot demanar ajuda i confien
menys amb els adults, amb diferències estadísticament significatives. Com a
conclusions, els infants a l’hora de demanar ajuda els agradaria que el centre
educatiu fos segur, amb informació clara de a qui es poden dirigir per
protegir-se tant ells com la seva família. Per això cal una formació específica
als equips docents i l’existència de programes informatius adreçat a l’alumnat
sobre violència masclista. El model de detecció que es presenta considera
aquests temes al mateix temps que posa de manifest la necessitat de fer
recerca aplicada, també comptant amb els infants com a experts.