Què diuen els infants sobre les expectatives d’ajuda en situacions de violència masclista? Proposta d’un model de detecció des dels centres educatius

Abstract

[cat] Tal com assenyalen estudis recents sobre la participació dels infants tant en l’esfera social com en els assumptes que els afecten, aquests haurien de tenir un paper rellevant en explicar i buscar ajuda quan viuen una situació de violència masclista a la llar. La seva contribució en la detecció precoç del problema els pot empoderar com a subjectes de drets alhora que els pot ajudar a ser escoltats i tinguts en compte com a víctimes d’aquest context de violència. Així, recollint la seva veu, hem copsat obstacles i barreres amb les que es troben per saber què es necessitaria fer. L’objectiu d’aquesta presentació és doble. Per una banda, conèixer a qui, com, quan i a on confiarien el problema i demanarien ajuda, analitzant els factors que influeixen en les seves percepcions (gènere, edat, haver patit o no violència). Per l’altra, conèixer la seva contribució al disseny d’un model de detecció per reforçar la prevenció i la detecció precoç del fenomen des dels centres educatius. Pel que fa al mètode, s’ha inclòs un recull de dades quantitatives, amb una mostra representativa de 3.664 alumnes entre 4t de primària i 4t d’ESO amb una mitjana d’edat de 13,16 anys, 50.7% de noies, 64,6% d’educació secundària i 35.4% d’educació primària, a Catalunya. Van contestar un qüestionari online des dels centre educatius, d’autoadministració, anònim i amb el consentiment informat dels pares, mares o persones tutores. S’han dut a terme unes anàlisis bivariades i una regressió logística múltiple. Els resultats ens indiquen que els infants i adolescents volen tenir un rol actiu en la solució del problema, des de saber-lo identificar, a defensar la mare i demanar ajuda de manera segura, però sovint no saben ni on ni a qui recórrer, i a més pateixen per les conseqüències. A més, els i les alumnes que han experimentat a casa violència masclista són menys propensos a afirmar que es pot demanar ajuda i confien menys amb els adults, amb diferències estadísticament significatives. Com a conclusions, els infants a l’hora de demanar ajuda els agradaria que el centre educatiu fos segur, amb informació clara de a qui es poden dirigir per protegir-se tant ells com la seva família. Per això cal una formació específica als equips docents i l’existència de programes informatius adreçat a l’alumnat sobre violència masclista. El model de detecció que es presenta considera aquests temes al mateix temps que posa de manifest la necessitat de fer recerca aplicada, també comptant amb els infants com a experts.