[cat]La idea inicial que tinc del meu treball de fi de grau, parteix de l’observació que he fet
al llarg dels quatre anys de carrera i on he arribat a la conclusió de la necessitat que
tenen els infants avui en dia d’expressar les seves emocions, treballar lliurement i de
manera creativa a través de nous mètodes i deixant de banda els mètodes i l’educació
tradicional. La meva intenció és transmetre el que els infants demanen ocasionalment.
Si ens fixem en les escoles d’avui en dia, la majoria dels infants desitgen que arribi
l’hora del pati, l’hora d’educació física o bé de psicomotricitat, ja que és són els únics
petits moments on els infants poden alliberar tensions, córrer, saltar, expressar-se de
manera lliure i motriu, parlar, realitzar jocs motrius i cooperatius al mateix temps, entre
d’altres. Però el que ocorre és que desprès d’aquestes estones d’esbarjo, arriba el
moment de tornar de cop i volta a l’aula, asseure a la cadira i estar tranquils i en silenci
mentre fem les tasques corresponents. Sense cap dubte m’assembla la principal
mancança que hi ha a la majoria de les escoles en l’actualitat. Com a conseqüència
d’aquest canvi tan brusc que sofreixen els infants, de manera repetida escoltem
comentaris de les mestres on intenten explicar als pares que el seu fill és un nen
“mogut”, “hiperactiu” o que “li costa molt concentrar-se”, etc. i la realitat des del meu
punt de vista, és que en molts de casos aquests comentaris serien suprimits si es
realitzessin més activitats d’expressió corporal, dansa i es treballés la música des de que
els infants comencen l’escola, ja que entre d'altres, serveixen com a pont entre els
moments on l’infant està actiu com al pati i els moments on l’infant ha d’estar tranquil
dins l’aula.
D’aquesta manera, consider que les arts formen part de les intel·ligències múltiples, per
tant el meu objectiu és donar importància i evidències de la dansa, la música i
l’expressió corporal com una eina pedagògica que hauria de ser present a les aules des
dels inicis de l’escolarització dels més petits,duent a terme una part més teòrica i una
part més pràctica amb infants. Dit això, el meu treball inclourà una primera part teòrica
on apareixerà la veu d’autors que defensen la dansa, la música i l’expressió corporal
dins les aules i els beneficies que això els hi aportarà als infants, a més d’incloure
tècniques, espais i materials que podem usar, i en segon lloc apareixerà una part pràctica
on es veuran reflectides les sessions i diferents activitats que m’agradaria dur a terme amb els infants amb els quals duc a terme les meves pràctiques, per tal de mostrar
evidències de la part pedagògica que inclou la dansa.
Amb això, vull demostrar que cal deixar de banda la concepció de que la dansa no és res
més que “dansa clàssica”, sinó que és un tipus d’art on es treballa entre d’altres la
relaxació, els sentiments, el propi cos, la música, el ritme, la coordinació, la
improvisació, l’esperit positiu, la confiança d’un mateix, l’autonomia, la cooperació i
sobretot, un exercici eficaç i saludable.